Zeitz

Zeitz
Tipus	municipi urbà i ciutat luterana
Localització
	51° 02′ 57″ N, 12° 08′ 06″ E / 51.0491637°N,12.1349991°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Saxònia-Anhalt
Districte rural	Burgenlandkreis
Capital de	Zeitz district (GDR) (en) ; Saxe-Zeitz (en)
Població humana
Població	28.345 (2023) (325,13 hab./km²)
Geografia
Superfície	87,18 km²
Altitud	160 m
Limita amb	Teuchern (en) ; Gutenborn ; Schnaudertal ; Kretzschau ; Hohenmölsen (en) ; Elsteraue ; Starkenberg
Organització política
• Cap de govern	Christian Thieme (2016–)
Membre de	Bund der Lutherstädte (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	06712
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	03441
Altres
Agermanament amb	Detmold ; Tosu ; Darkhan ; Prescott ; Kaliningrad (2010–)
Lloc web	zeitz.de

Zeitz és una ciutat d'Alemanya a l'estat de Saxònia-Anhalt a la vora del riu Elster. Zeitz és un punt d'enllaç de les línies fèrries Leipzig-Probstzella i Weißenfels-Zeitz, a 160 m sobre el nivell del mar. Té diversos ponts que travessen el riu, i una església catòlica i cinc d'evangèliques, antic Ajuntament, monuments a l'emperador Guillem I i al regidor Delbrück (erigit pel seu deixeble Guillem IV, Gimnàs, Escola d'Arts i Oficis, Biblioteca pública (25.000, volums), Orfanat, Tribunal de Justícia, Oficina de muntanyes, etc. i un ferrocarril funicular que uneix el nucli antic de la ciutat amb l'eixample d'aquesta, que els últims anys ha agafat amb empenta la construcció.

Malgrat que la Reunificació alemanya va fer marxar diverses indústries principals, encara i resten algunes com la construcció de maquinària, carruatges i objectes de fusta, pianos, sabons i perfumeria, gèneres de llana i cotó, sucre, etc. Immediats a la ciutat hi ha els Dominis Zeitz (Domäne Zeits), aquest complex fou el punt de mira dels bombardeigs de la segona Guerra Mundial, en aquells anys tenia un institut educatiu per a infants orfes. El castell Moritzburg, antiga residència dels bisbes de Zeitz i des de 1653 fins a 1717 dels ducs de Saxònia-Zeitz, amb l'església de la Trinitat, que durant molts anys fou un asil i correccional.