![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Municipio (es) ![]() | Municipalidad de Bitola (es) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | ciudá | ||||
Nome oficial | Битола (mk) | ||||
Nome llocal | Битола (mk) | ||||
Códigu postal |
7000 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°01′55″N 21°20′05″E / 41.0319°N 21.3347°E | ||||
Superficie | 422.39 km² | ||||
Altitú | 576 m | ||||
Demografía | |||||
Población |
69 287 hab. (2021) - 33 734 homes (2021) - 35 553 muyeres (2021) | ||||
Porcentaxe |
100% de Municipalidad de Bitola (es) ![]() | ||||
Densidá | 164,04 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Prefixu telefónicu |
043 y 047 | ||||
Estaya horaria |
Hora central europea (horariu estándar) CEST (CEST) | ||||
Llocalidaes hermaniaes |
Zemun, Bursa, Edessa, Trelleborgs, Brăila (es) ![]() ![]() ![]() | ||||
bitola.gov.mk | |||||
![]() |
Bitola (macedoniu: Битола) ye una ciudá de Macedonia del Norte, allugada na fastera suroccidental del país. Ye la segunda mayor ciudá del país, tres de la capital Skopie,[1] y la capital del conceyu homónimu. La so población ye de 69 287 habitantes (2021)[2], con un total de 105.644 habitantes na so área metropolitana. Asítiase na fastera meridional del valle de Pelagonia, arrodiada por dos cordeleres montañoses, el macizu de Baba y los montes Voras, unos 14 km al norte del puestu fronterizu de Medžitlija-Níki, ún de los trés que xunen Grecia y Macedonia del Norte. Bitola asítiase nún cruce de carreteres que conecta Albania col mar Exéu y la Europa central, y ye'l centru alministrativu, cultural, industrial, comercial y educativu de la so rexón, Pelagonia.
La ciudá, una de les más antigües del país, foi conocida demientres foi controlada pol Imperiu otomanu como Manastır o Monastir. Nesa dómina tenía'l nomatu de Ciudá de los Cónsules, una y bones munchos países europeos teníen consulaos na ciudá. Esta foi fundada, col nome de Heraclea Lyncestis, por Filipu II de Macedonia a mediaos del sieglu IV e.C. Foi dempués la cabera capital del Primer Imperiu Búlgaru (1015–1018)[3] y la cabera capital (1836-1867) del Eyalatu de Rumelia, una de les provincies del Imperiu otomanu.