Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Segonzac (Charente)

Segonzac
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Nueva Aquitania Nueva Aquitania
DepartamentuBandera de Charente Charente
Distritu Distrito de Cognac (es) Traducir
Cantón Cantón de Segonzac (es) Traducir
Tipu d'entidá comuña de Francia
Nome oficial Segonzac (fr)[1]
Códigu postal 16130
Xeografía
Coordenaes 45°37′02″N 0°13′08″W / 45.6172°N 0.2189°O / 45.6172; -0.2189
Segonzac alcuéntrase en Francia
Segonzac
Segonzac
Segonzac (Francia)
Superficie 35.19 km²
Altitú 80 m, 19 m[2] y 141 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 2093 hab. (1r xineru 2022)
- 996 homes (2017)

- 1093 muyeres (2017)
Porcentaxe 100% de Cantón de Segonzac (es) Traducir
Densidá 59,48 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes Kanzach
segonzac.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Segonzac ye una comuña francesa del departamentu de Charente, na rexón de Nueva Aquitania. Llenda con Angeac-Champagne, Bourg-Charente, Gensac-la-Pallue, Juillac-le-Coq, Saint-Même-les-Carrières, Saint-Preuil, Mainxe-Gondeville y Lignières-Ambleville.

Tien una población de 2093 hab. (1 xineru 2022)[3][4] y una superficie de 35,19[5] km².

Llocalidaes hermaniaes

Les ciudaes hermaniaes con Segonzac son:

  1. «code officiel géographique». Consultáu'l 6 xineru 2019.
  2. 2,0 2,1 Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«répertoire géographique des communes». Institut national de l'information géographique et forestière (2015).
  3. Afirmao en: Populations de référence 2022. Editorial: Institut national de la statistique et des études économiques. Llingua de la obra o nome: francés. Data d'espublización: 19 avientu 2024.
  4. censu de población
  5. Afirmao en: répertoire géographique des communes. Data de consulta: 26 ochobre 2015. Editorial: Institut national de l'information géographique et forestière.

Previous Page Next Page