ADN escombraries

En la genètica molecular, l'ADN escombraries és la part de la seqüència d'un genoma per la que no s'ha identificat cap funció. Un 97% del genoma humà ha estat designat com a "escombraries", incloent-hi els introns i la majoria de seqüències intergèniques. Mentre que una part important d'aquestes seqüències es creu que són artefactes evolutius que actualment no tenen cap finalitat es creu que n'hi ha que tenen una funció actualment no entesa. Tanmateix, la conservació genètica de seqüències d'ADN escombraries al llarg del temps podria indicar funcions essencials per ara desconegudes. Hi ha investigadors que consideren incorrecta l'etiqueta d'escombraries i d'altres argumenten que les escombraries poden ser emmagatzemades per a possibles nous usos, per tot plegat actualment es prefereix el terme "matèria fosca del genoma".

La genòmica funcional ha desenvolupat tècniques amplament acceptades per caracteritzar els gens codificadors de proteïnes, gens d'ARN i les regions reguladores. Tanmateix, en el genoma de la majoria de plantes i animals, només constitueixen conjuntament un petit percentatge d'ADN genòmic (menys d'un 2% en el cas dels humans). La funció de tota la resta, si és que la té, roman sota investigació. La majoria pot ser identificat com a ADN repetitiu sense cap funció biològica per al seu hoste (tot i ser molt útils per als genetistes en els tests d'ADN i la filogènia. Així doncs, una quantitat important de la seqüència roman sense cap altra classificació que la d'escombraries.

La mida del genoma i per extensió la quantitat d'ADN escombraries sembla no tenir poca relació amb la complexitat de l'organisme: el genoma de l'ameba unicel·lular Amoeba dubia és coneguda per tenir més de 200 vegades la quantitat d'ADN que les cèl·lules humanes.^[1][2]

El genoma del peix globus Takifugu rubripes és només una desena part del dels humans, encara que sembla tenir un nombre comparable de gens. La gran diferència entre els dos genomes sembla que és deguda a l'ADN escombraries. Això és conegut com a l'enigma del valor C o, més convencionalment, la paradoxa del valor C.^[3]