Abu-Hanifa an-Numan

imam
Abu-Hanifa an-Numan

Biografia
Naixement	(ar) النُّعْمَانِ بْنِ ثَابِتٍ بْنِ مَرْزُبَان الكُوفِيّ التَّيْمِيّ بِالْوَلَاء 5 setembre 699 (Gregorià) Kufa (Califat Omeia)
Mort	18 juny 767 (Gregorià) (67 anys) Bagdad (Califat Abbàssida)
Sepultura	Bagdad
Religió	Islam
Activitat
Camp de treball	Fiqh i ciència del hadit
Ocupació	ulema, comerciant, alfaquí
Professors	Hammad ibn Abi-Sulayman, Atà ibn Abi-Rabah, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Jàfar as-Sàdiq, Anas ibn Màlik, Àmir aix-Xabí, Tawus ibn Kaysan, Jabalah ibn Suhaim (en) , Abd-ar-Rahman ibn Húrmuz, Amr ibn Dinar, Talha ibn Nafi, Nafi, Muharib ibn Diththar (en) , Àlqama ibn Màrthad, Abd-al-Aziz ibn Rafí, Samak ibn Harb, Abd-al-Màlik ibn Umayr, Muhàmmad al-Bàqir, Ibn Xihab az-Zuhrí, Muhàmmad ibn al-Múnkadir, Atà ibn as-Sàïb i Hixam ibn Urwa
Alumnes	Abu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí, Ahmad bin Abi Taybah al-Darimi (en) , Muhàmmad aix-Xaybaní, Ibrahim ibn Tahman, Hasan bin Ziyad (en) , Hammad ibn Abu Hanifah (en) , Hamzah al-Kufi (en) , Dawud al-Ta'i (en) i Abd-Al·lah ibn al-Mubàrak
Obra
Obres destacables Musnad Abu Hanifa Al-Fiqh al-Akbar (en)
Família
Fills	Hammad ibn Abu Hanifah

An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta (àrab: النعمان بن ثابت بن زوطى, an-Nuʿmān ibn Ṯābit ibn Zūṭà), més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab أبو حنيفة, Abū Ḥanīfa) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,^[1] fundador epònim de l'escola hanafita, un dels quatre principals corrents jurídics (fiqh) del sunnisme, escola^[1] predominant a Àsia central, Afganistan, Iran (fins al segle xvi), Balcans, Rússia, Circàsia, Pakistan, Bangla Desh, musulmans a l'Índia, Turquia i algunes parts del món àrab.^[2][3] També és anomenat al-Imam al-Àdham (‘el Més Gran Imam’) i Siraj al-Àïmma (‘Làmpada dels Imams') per uns quants dels seus seguidors sunnites.^[1][4]

La tradició diu que el seu avi era un esclau portat de Kabul a Kufa,^[1] posteriorment alliberat per un membre de la tribu de Taym-Al·lah ibn Thalaba, de la que la seva família hauria restat client (mawla) i de la que hauria pres el sobrenom d'at-Taymí amb què és ocasionalment esmentat. uns quants membres de la seva descendència també es va distingir en estudis jurídics.

Se sap que Abu-Hanifa va viatjar a la regió de l'Hijaz d'Aràbia en la seva joventut, on va estudiar a la Meca i Medina.^[1] A mesura que avançava la seva carrera com a teòleg i jurista, Abu-Hanifa es va fer conegut per afavorir l'ús de la raó en les seves decisions legals (faqīh dhū raʾy) i fins i tot en la seva teologia.^[1] Es diu que l'escola teològica d'Abu-Hanifa és la que més tard es convertiria en l'escola maturidita de teologia sunnita.^[1]