Aconcagua

Aconcagua
Tipus	muntanya
Part de	Els Set Cims
Localitzat a l'àrea protegida	parc provincial de l'Aconcagua
Localització
Continent	Amèrica del Sud
Entitat territorial administrativa	Departament de Las Heras (Argentina)
	32° 39′ 11″ S, 70° 00′ 42″ O / 32.6531°S,70.0117°O
Serralada	Principal Cordillera (en)
Característiques
Altitud	6.961 m
Prominència	6.961 m
Isolament	16.533,4 km
Material	roca sedimentària
Història
Període	Miocè

L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud.^[1]^[2] És la muntanya més alta de l'Argentina, de la gran serralada dels Andes, del continent americà, de l'hemisferi sud i occidental^[3] i per tant la més alta del món fora de l'Àsia.^[4]^[5] És un dels Set Cims.^[6] Domina un vast parc provincial, el Parc Provincial de l'Aconcagua,^[7] que protegeix les espècies animals típiques dels Andes, en especial el còndor andí i el guanac, així com una vegetació rara i fràgil. De fet, el clima és àrid i la capa de neu fina, tot i l'existència d'algunes petites glaceres.

El seu ascens és relativament fàcil per a les persones aclimatades a l'altitud, malgrat els fenòmens de vent violents que es produeixen a la zona. La muntanya sembla haver estat ocupada molt aviat per les poblacions quítxues. El 14 de gener de 1897 el suís Mathias Zurbriggen hi va fer la primera ascensió per la cara nord.