Aikinita | |
---|---|
Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània | |
Fórmula química | PbCuBiS₃ |
Epònim | Arthur Aikin |
Localitat tipus | dipòsit d'or de Beriózovskoie |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HB.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.04b |
Dana | 3.4.5.1 |
Propietats | |
Hàbit cristal·lí | acicular, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm |
Massa molar | 575.92 g |
Color | gris plom, negre grisenc, marró vermellós |
Exfoliació | {010} |
Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre grisenc |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 6,1 a 6,8, mitjana = 6,44 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Aik |
Referències | [1][2] |
L'aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en 1843 prop de Ekaterimburg als Urals (Rússia), sent nomenada així en honor d'Arthur Aikin, geòleg anglès.[3] Sinònims poc usats són: aciculita, aikenita o patrinita.