Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Aldosterona
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | pregnane steroid (en)   |
| Codi ATC | H02AA01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C21H28O5 |
| Massa molecular | 360,194 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 52-39-1 |
| PubChem (SID) | 5839 |
| IUPHAR/BPS | 2872 i 3452 |
| DrugBank | DB04630 |
| ChemSpider | 5633 |
| UNII | 4964P6T9RB |
| KEGG | C01780 |
| ChEBI | 27584 |
| ChEMBL | CHEMBL273453 |
| PDB ligand ID | AS4 |
| AEPQ | 100.000.128 |
L'aldosterona és una hormona que augmenta la reabsorció de sodi i aigua i l'alliberament (secreció) de potassi en els ronyons.[1] Aquest increment del volum de la sang augmenta la pressió arterial. Per contra, els fàrmacs que interfereixen amb la secreció o acció de l'aldosterona s'utilitzen com antihipertensius.[2] Un exemple és l'espironolactona, que redueix la pressió arterial bloquejant el receptor d'aldosterona. L'aldosterona és part del sistema renina-angiotensina. La mesura de l'aldosterona en sang s'anomena concentració plasmàtica d'aldosterona (CPA), que pot ser comparat amb l'activitat de la renina plasmàtica (ARP), com la proporció CPA/ARP.
L'aldosterona és una hormona esteroide (família dels mineralocorticoides), produïda per la part més externa (zona glomerular) de l'escorça de la glàndula suprarenal, i actua sobre la túbuls distals i conductes col·lectors del ronyó, causant: la conservació del sodi, la secreció del potassi, l'augment de la retenció d'aigua, i augmentant la pressió arterial. L'efecte global de l'aldosterona és augmentar la reabsorció dels ions i l'aigua en el ronyó.
La seva activitat es redueix a la malaltia d'Addison[1] i l'augmenta en la síndrome de Conn.[3][4]
Va ser aïllat per primera vegada per Simpson i Tait el 1953.[4][5]
- ↑ 1,0 1,1 «aldosterona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Douma S, Petidis K, Doumas M «Prevalence of primary hyperaldosteronism in resistant hypertension: a retrospective observational study». Lancet, 371, 2008, pàg. 1921-6. DOI: 10.1016/S0140-6736(08)60834-X. PMID: 18539224.
- ↑ Arai, Keiko; Chrousos, George P. «Aldosterone Deficiency and Resistance» (en anglès). Endotext. MDText.com, Inc, 5-2016. PMID: 25905305 [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Pereira, Patrícia Feliciano; Priore, Silvia Eloiza; Bressan, Josefina «Aldosterone: a cardiometabolic risk hormone?» (en anglès). Nutr Hosp, 30, 6, 2014, pàg. 1191-1202. DOI: 10.3305/nh.2014.30.6.7725. ISSN: 0212-1611 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Williams, Jonathan S.; Williams, Gordon H. «50th Anniversary of Aldosterone» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab. The Endocrine Society, 88, 6, 6-2003, pàg. 2364-2372. DOI: 10.1210/jc.2003-030490. ISSN: 1945-7197 [Consulta: 3 agost 2017].
Previous Page Next Page
