Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1947 (77 anys) Vertova (Itàlia) |
Altres noms | Franco |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motocròs enduro |
Premis | |
| |
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Itàlia |
Temporades | 1966 - 1986 |
Equips | Morini, Puch, Gilera, KTM, Kramer, SWM, Husqvarna |
Palmarès en enduro | |
C. Eur. 125cc | 1 (1976) |
C. Eur. 250cc | 3 (1975, 1977, 1981) |
Total: 4 Campionats d'Europa | |
C. d'Itàlia | 14 (1966 - 1997) |
La Valli | 4 (1971, 1972, 1976, 1977) |
Resultats als ISDE | |
Trofeu | 1 (1981) |
Absolut | 2 (1976 i 1981) |
125cc | 1 (1979) |
250cc | 2 (1976 i 1981) |
Medalles d'Or | 13 |
Palmarès en motocròs | |
C. d'Itàlia 250cc | 2 (1975 i 1979) |
C. Mille Dollari | 1 (1976) |
Alessandro Gritti (Vertova, 1 d'abril de 1947), conegut també com a Franco Gritti, és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de quatre Campionats d'Europa (un en 125 cc i tres en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, com ara el Trofeu a l'edició de 1981 integrant l'equip italià, dues victòries absolutes, tres per categories i 13 medalles d'or.
Havent debutat a encara no 20 anys, Gritti es mantingué en primera línia durant dues dècades, aconseguint nombrosos títols europeus i italians tant en enduro com en motocròs, competint amb rivals de gran nivell com ara Gualtiero Brissoni, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft.[1] Un cop retirat de l'alta competició, continuà prenent part en tota mena de proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1] El 2013 va ser nomenat FIM Legend.[2]