Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Alfabet fenici

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet fenici
Tipusabjad, escriptura natural, escriptura de caixa única i alfabet semitic (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengüesfenici, llengües canaanites, llengua filistea i púnic Modifica el valor a Wikidata
Creació1050 aC Modifica el valor a Wikidata
OrigenFenícia Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet protosinaític Modifica el valor a Wikidata
Sistemes fillsAlfabet paleohebreu
Alfabet arameu
Alfabet grec
Tifinag
Escriptures paleohispàniques
Sistemes germansAlfabet sud-aràbic
Alfabet ugarític
ISO 15924Phnx Modifica el valor a Wikidata (115 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+10900-1091F Modifica el valor a Wikidata
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici

L'alfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat. L'escriptura va aparèixer al voltant del segle xv aC i va esdevenir l'ancestre de la majoria dels alfabets moderns i alguns altres sistemes d'escriptura.

En aquest alfabet es va usar un principi consonàntic, és a dir, escriure les paraules només senyalitzant els sons consonants, deixant les vocals a la comprensió del lector. El text s'escrivia de dreta a esquerra.

El sistema d'escriptura fenici va esdevenir un dels més utilitzats; es va estendre pels comerciants fenicis a través del mar Mediterrani, on es va desenvolupar i va ser assimilat per moltes altres cultures. L'alfabet arameu, una forma modificada del fenici, va ser l'avantpassat de l'alfabet àrab modern, mentre que l'escriptura hebrea és una variant estilística de l'arameu. L'alfabet grec (i l'expansió dels seus descendents, com el llatí, el ciríl·lic i el copte) fou el successor directe del fenici, encara que alguns valors de les lletres van ser canviats per representar els sons vocàlics.

Com que les lletres eren originàriament una incisió amb una agulla (stylos), la majoria de les formes són angulars i rectes, encara que amb el pas del temps van anar sorgint-ne versions més cursives, que van culminar amb l'alfabet neopúnic de l'era romana del nord d'Àfrica. El fenici se sol escriure de dreta a esquerra, encara que hi ha alguns textos escrits en bustrofedon.

El 2005, la UNESCO registrà l'alfabet fenici en el Programa Memòria del Món com un patrimoni del Líban.[1]


Previous Page Next Page