No s'ha de confondre amb altres ciutats de nom Antioquia. |
(grc) Ἀντιόχεια ἡ Μεγάλη | ||||
Tipus | jaciment arqueològic jaciment | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Antíoc de Macedònia | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Antioquia (Turquia), Província romana de Síria (Antiga Roma), Síria Cele (Imperi Romà) i diòcesi d'Orient (Imperi Romà d'Orient) | |||
| ||||
Banyat per | Orontes | |||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Superfície | 15 km² | |||
Història | ||||
Creació | maig 300 aC | |||
Data de dissolució o abolició | 1268 | |||
Cronologia | ||||
1268 | setge d'Antioquia (1268) | |||
21 octubre 1097 | setge d'Antioquia (1097) | |||
1084 | Setge d'Antioquia (1084) | |||
Setge d'Antioquia (968-969) | ||||
Setge d'Antioquia (260) | ||||
253 (Gregorià) | Setge d'Antioquia (253) | |||
Campanya mesopotàmica d'Ardaixir | ||||
Activitat | ||||
Fundador | Seleuc I Nicàtor | |||
Antioquia (grec antic: Ἀντιόχεια; llatí: Antiocheia) fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà[1] i l'Imperi Romà d'Orient. Durant les croades, Antioquia va ser la capital del Principat d'Antioquia, un dels quatre estats croats fundats al Llevant. Les ruines de la ciutat es troben al riu Orontes, prop d'Antakya, la ciutat moderna a la província de Hatay de Turquia (Türkiye), a la qual l'antiga ciutat presta el seu nom. En concret, estava a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes. Actualment es diu Antioquia i és capital de la província turca de Hatay.
Antioquia va ser fundada a finals del segle iv aC per Seleuc I Nicàtor, un dels generals d'Alexandre el Gran, com una de les quatre ciutats de Seleuc de Síria. La ubicació de la ciutat oferia beneficis geogràfics, militars i econòmics als seus ocupants; Antioquia estava molt implicada en el comerç d'espècies i es trobava a l'abast de la Ruta de la Seda i la Ruta reial persa. Durant l'últim període hel·lenístic i l'Imperi Romà Mitjà, la població d'Antioquia va assolir un pic d'entre 250.000 i 500.000 habitants esdevenint la tercera ciutat més gran de l'Imperi després de Roma i Alexandria i una de les ciutats més importants del Mediterrani oriental.[2] La ciutat va ser la capital de l'Imperi Selèucida des de 240 aC fins al 63 aC, quan els romans van prendre el control, fent-la capital de la província de Síria i més tard de Síria Cele. Des de principis del segle IV, Antioquia va ser seu del Comte d'Orient, cap de la diòcesi d'Orient. Els romans van proporcionar a la ciutat murs que cobrien gairebé 450 hectàrees (1.100 acres), de les quals una quarta part era de muntanya, deixant 300 hectàrees (750 acres), aproximadament una cinquena part de la zona de Roma dins de la muralla Aureliana.
També va ser el centre principal del judaisme hel·lenístic al final del període del Segon Temple. Antioquia va formar part de la pentarquia i va ser anomenada "el bressol del cristianisme" com a resultat de la seva longevitat i el paper fonamental que va exercir en el sorgiment del cristianisme.[3] El Nou Testament cristià afirma que el nom "cristià" va sorgir per primera vegada a Antioquia.[4] La ciutat va decaure fins a assolir una relativa insignificància durant l'Edat mitjana a causa de la guerra, els repetits terratrèmols i un canvi en les rutes comercials. La ciutat continua prestant el seu nom al Patriarcat grec ortodox d'Antioquia, una de les esglésies més importants del Llevant i del Mediterrani oriental.