Antipsiquiatria

Antipsiquiatria és un terme usat per referir-se a una configuració de grups i constructes teòrics que van sorgir en la dècada de 1960 i van qüestionar les pràctiques i els supòsits fonamentals de la psiquiatria, com ara la seva afirmació que havia aconseguit una objectivitat científica universal. A l'inici va tenir les influències de Michel Foucault, RD Laing, Thomas Szasz i, a Itàlia, Franco Basaglia i Giorgio Antonucci.^[1] El terme va ser utilitzat per primera vegada pel psiquiatre David Cooper el 1967.

Dos dels arguments centrals del moviment anti-psiquiatria són els següents:

1. Les definicions específiques o els criteris sobre els quals s'elaboren els diagnòstics psiquiàtrics són vagues i arbitraris i deixen molt d'espai per a opinions i interpretacions bàsiques enfront dels estàndards científics.^[2]
2. Els tractaments psiquiàtrics predominants són en última instància molt més perjudicials que no pas útils per als pacients.