Ararat

Per a altres significats, vegeu «Ararat (desambiguació)».

Ararat

(tr) Ağrı dağ
Tipus	muntanya atracció turística
Localització
Continent	Àsia
Entitat territorial administrativa	Província d'Ağrı (Turquia)
39° 42′ N, 44° 18′ E / 39.7°N,44.3°E / 39.7; 44.3
Serralada	Altiplà d'Armènia
Característiques
Altitud	5.165 m
Prominència	3.611 m
Isolament	379,29 km
Àrea important de conservació d'aus
Identificador	ağrı-mount-iba-türkiye

L'Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia. Segons el capítol novè del gènesi s'hi va aturar l'arca de Noè després del diluvi universal.^[1] Fa 5.137 metres d'altitud.

Pel tractat de Turkmančay, pactat del 2 al 14 de febrer de 1828, Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Tsolakert), conservant el vessant est, mentre els vessants sud i oest romanien territori otomà. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre que el del Petit Ararat era la confluència de fronteres dels imperis Persa, Rus i Otomà, o "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord entre turcs i iranians de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part soviètica va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i, per tant, en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.