Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Armeni
|
Per a altres significats, vegeu «Armeni (desambiguació)». |
| Հայերեն (Hayerēn) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua viva i llengua natural |
| Ús | |
| Parlants | 8 milions[1] |
| Parlants nadius | 6.700.000 (segle XXI ) |
| Oficial a |  Armènia |
| Autòcton de | Caucas |
| Estat | Armènia i estats del voltant, així com França, EUA, Canadà, Argentina, Uruguai i molts altres països (immigració) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet armeni |
| Institució de normalització | Institut de la Llengua (Acadèmia Nacional Armènia de les Ciències)[2] |
| Estudiat per | estudis armenis |
| Codis | |
| ISO 639-1 | hy |
| ISO 639-2 | arm / hye |
| ISO 639-3 | hye |
| SIL | ARM |
| Glottolog | arme1241 |
| Linguasphere | 57-AAA-a |
| Ethnologue | hye |
| ASCL | 4901 |
| IETF | hy |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
L'armeni (ortografia clàssica: հայերէն; ortografia reformada: հայերեն hɑjɛˈɾɛn hayeren) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres, l'alfabet armeni creat el 405 per Mesrop Maixtotx. És la llengua oficial de la República d'Armènia. Ha estat parlat històricament a l'Altiplà d'Armènia, i avui en dia és parlat àmpliament a la diàspora armènia.
És considerat un grup propi dins la família de llengües indoeuropees.[3] És d'interès per als lingüistes pel seu desenvolupament fonològic dins de les llengües indoeuropees. L'armeni comparteix un seguit d'innovacions importants amb el grec,[4] i alguns lingüistes agrupen aquestes dues llengües amb el frigi i la família de llengües indoiranianes,[5][6] dins d'un subgrup de nivell superior de l'indoeuropeu, que es defineix per aquestes innovacions compartides com un augment. Més recentment, alguns altres han proposat un agrupament balcànic que inclou el grec, el frigi, l'armeni i l'albanès.[7][8]
Armènia era un país monolingüe fins a almenys el segle ii aC.[9] La llengua té una tradició literària llarga: una traducció de la Bíblia, del segle v, n'és el text supervivent més antic. Està dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels parlants d'armeni de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitjà i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica), amb els quals la major part dels dialectes contemporanis són mútuament intel·ligibles.[10]
- ↑ «Armenian». Ethnologue. Languages of the World. [Consulta: març 2015].
- ↑ «H. Acharian Institute of Language». «Camps principals d'activitat: investigació sobre l'estructura i el funcionament, història i gramàtica comparativa de la llengua armènia, exploració de la llengua literària de l'armeni oriental i occidental, dialectologia, regulació del llenguatge literari, desenvolupament de terminologia»
- ↑ [http://www.britannica.com/eb/article-9109780/Armenian-language Armenian language – Britannica Online Encyclopedia.
- ↑ «The Armenian Language».
- ↑ Handbook of Formal Languages (1997) p. 6.
- ↑ «Indo-European tree with Armeno-Aryan, exclusion of Greek». Arxivat de l'original el 2018-05-14. [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ Indo-European Language and Culture: An Introduction, Benjamin W. Fortson, John Wiley and Sons, 2009, p. 383.
- ↑ Hans J. Holm (2011): “Swadesh lists” of Albanian Revisited and Consequences for its position in the Indo-European Languages. The Journal of Indo-European Studies, Volume 39, Number 1&2.
- ↑ Strabo, Geographica, XI, 14, 5; Հայոց լեզվի համառոտ պատմություն, Ս. Ղ. Ղազարյան։ Երևան, 1981, էջ 33 (Concise History of Armenian Language, S. Gh. Ghazaryan. Yerevan, 1981, p. 33).
- ↑ Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia (en anglès). Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 396. ISBN 978-0-8108-7450-3. «Although mutually intelligible, eastern Armenian preserved classical phonology, whereas western Armenian demonstrated sound loss among closely related consonants.»
Previous Page Next Page
