Epònim | Jacobus Arminius |
---|---|
Dades | |
Tipus | escola teològica cristiana religió |
L'arminianisme és una doctrina teològica cristiana fundada per Jacobus Arminius a l'Holanda de començaments del segle xvii, a partir de la impugnació del dogma calvinista de la doble predestinació.[1]
Sustenta la salvació en la cooperació de l'home amb la gràcia divina a través de la fe. Enfront del concepte calvinista de predestinació (o “elecció”) incondicional, l'arminianisme ensenya que la predestinació s'ha basat en la omnisciència de Déu, qui té el coneixement previ de qui creurà i qui no creurà en Crist; la voluntat de l'home, per assistència divina, és feta lliure per creure o rebutjar a Crist.[2] Després de la mort d'Arminius (en 1609), els seus principis es van formular en el manifest de cinc punts Remonstrans, publicat en 1610 (pel que els seus seguidors també van passar a denominar-se “remonstrants”).[1]