Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Arquelau de Judea

Plantilla:Infotaula personaArquelau de Judea
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort18 dC Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Etnarca
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHerodians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMariamne III
Glafira Modifica el valor a Wikidata
ParesHerodes el Gran Modifica el valor a Wikidata  i Malthace Modifica el valor a Wikidata
GermansSalomé
Olympias
Herodes Filip I
Herodes Antipas
Antípatre
Alexandre, fill d'Herodes Modifica el valor a Wikidata
Moneda d'Herodes Arquelau

Arquelau de Judea (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος) va ser fill d'Herodes el Gran i de Maltace, una dona samaritana. Herodes va pensar a fer-lo hereu però Antípater, el fill gran d'Herodes, va aconseguir que fos desheretat; més tard es van descobrir les maquinacions d'Antípater, i Arquelau va ser restablert en els seus drets hereditaris i a la mort del pare l'any 4 aC l'exèrcit el va saludar com a rei com a rei. Arquelau va renunciar al títol fins que no li fos donat per August.

Va esclatar una revolta que Arquelau va reprimir en sang i després va anar a Roma per obtenir la confirmació del títol, però allí se li va oposar Herodes Antipes i Salomé (la germana d'Herodes el Gran) així com, naturalment, Antípater, que van presentar ambaixadors vinguts de Judea per explicar la crueltat d'Arquelau i demanaren l'annexió del regne a la província de Síria. August tot i així va ratificar l'elecció del pare, però va repartir el regne: Judea, Samaria i Idumea les va entregar a Arquelau amb el títol d'etnarca i la promesa d'un regne.

Va tornar a Judea i va desafiar la llei jueva casant-se amb Glafira, filla d'Arquelau de Capadòcia, vídua del seu germà Alexandre de Judea, de qui ella tenia fills vius. Sigui per aquesta ofensa o perquè realment era cruel, el van acusar de tirania i al cap d'un temps van tornar a acusar-lo de crueltat quan portava uns deu anys governant (o potser només 7) i com que no es va poder justificar l'emperador el va desterrar a Viena a la Gàl·lia on va morir. Els territoris que governava van ser annexionats a la Judea romana.[1]

  1. Ben-Sasson, H. H. A history of the jewish people. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1976, p. 246-247. ISBN 9780674397316. 

Previous Page Next Page