(la) Ars magna, generalis et ultima | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Ramon Llull |
Llengua | llatí |
Publicació | Lió i Pisa , dècada del 1300 |
Creació | 1274 |
Dades i xifres | |
Tema | filosofia, religió, misticisme i lògica |
Gènere | tesi |
Sèrie | |
Part de | llista d'obres de Ramon Llull |
L'Ars magna[1][2] (títol complet: Ars magna, generalis et ultima, ca. 1305)[2][3] és la versió més llarga de l'Ars lul·lià. N'hi ha d'altres versions més breus: Ars compendiosa inveniendi veritatem, Ars Brevis, Art demostrativa, etc. L'Ars Magna inventà un llenguatge formal basat en la lògica combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant a la filosofia i religió sense la barrera de les llengües. Va formar una part important del seu desig de convertir els musulmans al cristianisme. És el primer intent de crear una llengua universal i va influir en Leibniz, qui va expandir el sistema i anomenar-lo "combinatòria". l’ars magna de Ramon Llull es considera la primera creació capaç d’aplicar raonament de manera artificial en artefactes mecànics. No és tan l’invent com el plantejament de Ramon Llull el que marca una línia de recerca científica que va perdurar al llarg dels segles següents i que va dur els matemàtics d’èpoques posteriors a continuar plantejant models per establir la manera de sistematitzar el raonament lògic.[4]