Artibai

Artibai

El riu Artibai al seu pas per Arantzibia.
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	1000 m
Entitat territorial administrativa	Guipúscoa (País Basc)
Localització	Montes Vascos
Final
Localització	Mar Cantàbric
Desembocadura	golf de Biscaia
43° 12′ 47″ N, 2° 32′ 53″ O / 43.21311°N,2.54817°O / 43.21311; -2.54817 B 43° 19′ 30″ N, 2° 24′ 49″ O / 43.325°N,2.41361°O / 43.325; -2.41361
Conca hidrogràfica	conca del golf de Biscaia
Característiques
Dimensió	25 () km
Travessa	País Basc Biscaia
Superfície de conca hidrogràfica	101,17 km²

L'Artibai^[1] és un riu curt del nord de la península Ibèrica que neix a les Muntanyes Basques i desemboca al Mar Cantàbric. El seu curs transcorre per Biscaia, País Basc, al nord d'Espanya. Neix al vessant nord del mont Oiz des d'on provenen diferents rierols que s'uneixen i prenen entitat a Iruzubieta (Markina-Xemein). Més endavant rep pel seu marge dret el riu Urko que prové de la muntanya amb el mateix nom.

Creua pels municipis de Mallabia, Ziortza-Bolibar, Markina-Xemein; a partir de Berriatua es veu influït per les marees i desemboca a Ondarroa formant una ria. En els primers anys del segle xx Va tenir molt de renom el balneari d'Urberuaga situat a la seva riba poc després d'abandonar el nucli urbà Markiñarra. La vall de l'Artibai, juntament amb la vall del riu Lea, forma la comarca biscaïna de Lea Artibai, i ambdós estan integrat a la xarxa de protecció Natura 2000.^[2] La qualitat de les seves aigües, sobretot a la part alta de la conca, afavoreix l'hàbitat del visó europeu (Mustela lutreola), carnívor semiaquàtic globalment amenaçat, que és molt exigent amb la conservació dels marges i riberes, on troba les seves preses principals: crancs, peixos, amfibis, aus aquàtiques. A la part alta de la conca predominen els usos agrícoles del terreny, amb prats i plantacions de pinedes, però és possible trobar restes del bosc autòcton original amb alguns alzinars cantàbrics, sobretot a la riba esquerra i zones de freixe i avellaners. La llera és pedregosa, amb blocs de pedres arenisques i calcàries, alternant amb graves, sorres i fangs. Hi ha molta vegetació d'algues i molses i a les seves ribes pollancres. A les seves aigües es pot trobar des del salmó fins als barbs, passant per les truites o anguiles. A la desembocadura queden algunes restes dels antics aiguamolls.