Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Ascani

Infotaula personatgeAscani

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEnèades Modifica el valor a Wikidata
MareCreüsa i Lavínia Modifica el valor a Wikidata
PareEnees Modifica el valor a Wikidata
FillsBrutus de Bretanya i Silvius Modifica el valor a Wikidata
GermansSilvius, Ètia i Antèmona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia romana Modifica el valor a Wikidata
Càrrecrei Modifica el valor a Wikidata
EquivalentIulus Modifica el valor a Wikidata
Pels membres de la nissaga germànica vegeu ascanis o casa d'Ascània
Eneas i Ascani. Museu Britànic

Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC)

Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia). Una altra tradició el fa fill de Lavínia, filla del rei Latinus, i aleshores no hauria nascut fins després de l'arribada d'Eneas a Itàlia.

La forma més antiga de la llegenda explica que després del saqueig de Troia, fugí de la ciutat de la mà del seu pare, acompanyat de Creusa i d'Anquises. Després marxà a la Propòntida, on va ser rei fins que va tornar a Troia, amb Astíanax (o Escamandre), fill d'Hèctor, per restaurar la ciutat.

Però l'Eneida de Virgili, desenvolupa una altra història d'Ascani. El representa com un adolescent, encara nen, que participa en els Jocs Fúnebres celebrats en honor d'Anquises després de la seva mort. Va anar de caça als boscos del Laci, i va provocar la mort d'un cérvol sagrat. Per aquest acte imprudent van produir-se hostilitats amb els indígenes. Però tant el seu pare Eneas com la seva àvia Venus el defensen i li presten atencions.

El seu pare es casà amb Lavínia, filla de Latinus (rei dels rútuls) i fundà la ciutat de Lavinium. Després de la mort d'Eneas, Ascani regnà sobre els llatins. Va lluitar contra els etruscs, sobre els que va obtenir una victòria a la riba del riu Numici. Trenta anys després de la fundació de Lavinium per Eneas, fundà la ciutat d'Alba Longa, la metròpolis de Roma, al lloc on el seu pare havia sacrificat una truja de senglar blanca i els seus trenta petits, i en fou el primer rei. Es va veure en l'obligació de construir la ciutat a causa de les hostilitats dels llatins, que van prendre partit en contra seu i a favor de la seva madrastra Lavínia, que, quan Eneas va morir, va fugir al bosc perquè temia que el seu fillastre la matés i matés el nen que havia de néixer. Es refugià a casa d'un pastor, Tirrus, on donà a llum un nen que portà per nom Silvius. Tirrus va posar els llatins en contra d'Ascani.

Ascani tingué un fill al que posà també Silvius, que seria el pare de Brutus de Bretanya, fundador mític de Tours i primer rei llegendari de la Gran Bretanya. Segons Dionís d'Halicarnàs, trenta anys després, intentà traslladar la capital de la regió a Alba Longa, però no tingué èxit. Silvius havia de succeir Ascani com a rei d'Alba Longa, però segons Geoffrey de Monmouth, un dia de cacera el seu fill Brutus el matà accidentalment. Després de les pompes fúnebres, Brutus fou bandejat d'Itàlia (esdevindria el primer rei llegendari de Bretanya). El nou hereu d'Alba Longa fou Silvius (fill d'Enees i Lavínia, germanastre d'Ascani).

Dionís d'Halicarnàs explica que el successor d'Ascani fou escollit per votació dels ciutadans d'Alba Longa entre dos candidats:

  • Silvius, fill d'Ascani
  • Silvius, fill d'Eneas i Lavínia

El guanyador fou el germanastre d'Ascani, Silvius, fill d'Enees i Lavínia, ja que aquesta última era l'hereva del rei Latinus, considerat com un gran cabdill local.

La Gens Júlia, la família romana a la qual pertanyia Juli Cèsar, es declaraven descendents d'Ascani (a partir del seu nom romà Iulus), i descendents de Venus.[1]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 51. ISBN 9788496061972. 

Previous Page Next Page






Асканий Bulgarian Ascanius German Ασκάνιος Greek Ascanius English Ascanio Spanish آسکانیوس FA Askanios Finnish Ascagne French Ascanio GL Aszkaniosz Hungarian

Responsive image

Responsive image