August Strindberg

August Strindberg

Nom original	(sv) Johan August Strindberg
Biografia
Naixement	22 gener 1849 Sankt Nikolai församling (Suècia)
Mort	14 maig 1912 (63 anys) Adolf Fredriks parish (Suècia) (en)
Causa de mort	càncer d'estómac
Sepultura	Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 13A, gravnummer 101 (1912–) 59° 21′ 17″ N, 18° 01′ 31″ E / 59.35482°N,18.02523°E / 59.35482; 18.02523
Residència	Estocolm (1908–) Estocolm (1898–1908) Berlín (1891–) Taarbæk parish (en) (–1889) Uppsala (1870–1879) Estocolm (1856–1870) Sundhetskollegiets hus (en) (1849–1851)
Religió	Ateisme
Formació	Universitat d'Uppsala
Activitat
Camp de treball	Literatura, escriptura creativa i professional, prosa i forma dramàtica
Lloc de treball	Estocolm
Ocupació	dramaturg, autobiògraf, guionista, escriptor, assagista, novel·lista, fotògraf, pintor, poeta, prosista
Activitat	1872 - 1909
Moviment	Naturalisme i simbolisme
Influències	Henrik Ibsen, Jean-Jacques Rousseau, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georg Brandes, Eduard von Hartmann, Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, Edgar Allan Poe, Arthur Schopenhauer i Emanuel Swedenborg
Obra
Obres destacables (1879) The Red Room (1887) The People of Hemsö (en) (1887) The Father (en) (1888) La senyoreta Júlia (1898) Inferno (novel·la de Strindberg) (1901) Kristina (en) (1902) A Dream Play (en) (1904) To Damascus (en)
Família
Cònjuge	Harriet Bosse (1901–1904) Frida Uhl (1893–1897) Siri von Essen (1877–1893)
Fills	Karin Smirnoff  () Siri von Essen Greta Strindberg  () Siri von Essen Kerstin Strindberg  () Frida Uhl Anne-Marie Hagelin  () Harriet Bosse
Pares	Carl Oscar Strindberg   i Eleonora Ulrika Strindberg
Germans	Nora Strindberg Elisabeth Strindberg Carl Axel Strindberg
Signatura

Johan August Strindberg (Estocolm, 22 de gener de 1849 - ídem, 14 de maig de 1912) fou un escriptor i dramaturg suec.^[1] Considerat com un dels escriptors més importants de Suècia i reconegut en el món, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del teatre de la crueltat i del teatre de l'absurd. Va protagonitzar fortes polèmiques ètiques i polítiques. A la seua mort, era reconegut com un ídol nacional, i al seu enterrament van assistir més de 10.000 persones.^[2]

La seua carrera literària comença als vint anys i la seua extensa i polifacètica producció ha estat recollida en més de setanta volums que inclouen tots els gèneres literaris. També es va interessar per la fotografia i la pintura, i en una etapa de la seua vida el va obsessionar l'alquímia.

De personalitat esquizofrènica, durant la major part de la seua vida es va sentir assetjat i perseguit. Aquesta peculiaritat va dotar la seua obra d'una especial força i dramatisme.

Sentint-se atacat i perseguit pel moviment feminista, el seu feminisme de joventut prompte es va transformar en misogínia. Strindberg va estar casat amb tres dones (Siri von Essen, Frieda Uhl i Harriet Bosse, en ordre cronològic) i va tenir fills amb totes tres. En tots els casos, l'experiència matrimonial va ser desastrosa.