Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Auguste Comte
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Isidore Marie Auguste François Xavier Comte  19 gener 1798 Montpeller (Primera República Francesa) | ||
| Mort | 5 setembre 1857 (59 anys) París (Segon Imperi Francès) | ||
| Causa de mort | càncer d'estómac | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 17 48° 51′ 35″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.859749°N,2.39429°E tomba d'Auguste Comte | ||
| Religió | Ateisme agnòstic | ||
| Formació | École Polytechnique (1814–1816) lycée Joffre (1807–1814) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia i sociologia | ||
| Ocupació | filòsof, matemàtic, sociòleg, escriptor | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Positivisme | ||
| Professors | Daniel Encontre, Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, Louis Poinsot, Augustin Louis Cauchy, Jean Nicolas Pierre Hachette, Francesc Aragó i Roig, Louis Jacques Thénard i Alexis Thérèse Petit | ||
| Alumnes | Fabien Magnin, Pierre Laffitte, Richard Congreve i Eugène Sémérie | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Maximilien Marie | ||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Caroline Massin (1825–1842) | ||
| Mare | Rosalie Boyer | ||
  | |||
_(2424895050).jpg)
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme[1] i un dels iniciadors de la sociologia.[2] Aspirava a crear una ciència social que, en analogia amb les ciències físiques i naturals, es basés en l'observació, l'experimentació i el mètode comparatiu.[3]
Lector de David Hume i Condorcet, fou decisivament influït per Henri de Saint-Simon —amb qui col·laborà del 1817 al 1824[4]—, visqué modestament com a «repetidor» de matemàtiques a l'École Polytechnique.
El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el Discours sur l'esprit positif (1844). El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d'haver-la coneguda, li inspirà la «religió de la humanitat». D'aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54), el Catéchisme positiviste (1852) i la Synthèse subjective (1856).[5]
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 48 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Cao, David. «Auguste Comte 1798-1857». Almirall. Portal del pensament i cultura del segle XIX, 2011. Arxivat de l'original el 2017-08-18. [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑ Echano Basaldua, Javier. Augusto Comte (1798-1857). Madrid: Ediciones del Orto, 1997, p. 18. ISBN 84-7923-109-2.
- ↑ «Auguste Comte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Previous Page Next Page
