Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Isidore Marie Auguste François Xavier Comte 19 gener 1798 Montpeller (Primera República Francesa) |
Mort | 5 setembre 1857 (59 anys) París (Segon Imperi Francès) |
Causa de mort | càncer d'estómac |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 17 48° 51′ 35″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.859749°N,2.39429°E tomba d'Auguste Comte |
Religió | Ateisme agnòstic |
Formació | École Polytechnique (1814–1816) lycée Joffre (1807–1814) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia i sociologia |
Ocupació | filòsof, matemàtic, sociòleg, escriptor |
Membre de | |
Moviment | Positivisme |
Professors | Daniel Encontre, Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, Louis Poinsot, Augustin Louis Cauchy, Jean Nicolas Pierre Hachette, Francesc Aragó i Roig, Louis Jacques Thénard i Alexis Thérèse Petit |
Alumnes | Fabien Magnin, Pierre Laffitte, Richard Congreve i Eugène Sémérie |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Maximilien Marie |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Caroline Massin (1825–1842) |
Mare | Rosalie Boyer |
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme[1] i un dels iniciadors de la sociologia.[2] Aspirava a crear una ciència social que, en analogia amb les ciències físiques i naturals, es basés en l'observació, l'experimentació i el mètode comparatiu.[3]
Lector de David Hume i Condorcet, fou decisivament influït per Henri de Saint-Simon —amb qui col·laborà del 1817 al 1824[4]—, visqué modestament com a «repetidor» de matemàtiques a l'École Polytechnique.
El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el Discours sur l'esprit positif (1844). El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d'haver-la coneguda, li inspirà la «religió de la humanitat». D'aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54), el Catéchisme positiviste (1852) i la Synthèse subjective (1856).[5]