Auschwitz | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (de) Konzentrationslager Auschwitz (pl) Obóz Koncentracyjny Auschwitz | |||
Epònim | Oświęcim | |||
Dades | ||||
Tipus | Camp de concentració nazi, museu, camp d'extermini i conjunt d'edificis | |||
Part de | Museu d'Auschwitz–Birkenau | |||
Construcció | 20 maig 1940 | |||
Data de dissolució o abolició | 27 gener 1945 | |||
Obertura | 20 maig 1940 | |||
Cronologia | ||||
27 gener 1945 | alliberament | |||
Característiques | ||||
Superfície | 192 ha Patrimoni de la Humanitat: 191,97 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | comtat d'Oświęcim (Polònia) | |||
| ||||
Catàleg | camps/0 (control d'autoritats EHRI, , ) | |||
Format per | Auschwitz II-Birkenau Camp de concentració de Monowitz Camp de Concentració d'Auschwitz I | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (vi) | |||
Identificador | 31 | |||
Monument immoble | ||||
Identificador | A-714/95 z 1995-08-02 | |||
Monument immoble | ||||
Auschwitz II-Birkenau | ||||
Data | 2 agost 1995 | |||
Identificador | A714/95 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Auschwitz II-Birkenau | ||||
Data | 1979 (3a Sessió) | |||
Identificador | 31-002 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Camp de Concentració d'Auschwitz I | ||||
Data | 1979 (3a Sessió) | |||
Identificador | 31-001 | |||
Lloc web | auschwitz.org | |||
El camp de concentració i d'exterminació d'Auschwitz-Birkenau (en alemany Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau (?·pàg.)), on Auschwitz (Oświęcim [ɔɕˈfjɛɲtɕim] (?·pàg.) en polonès) i Birkenau (Brzezinka [bʐɛˈʑinka]) són els noms en alemany dels pobles polonesos propers, fou un complex format per diversos camps de concentració, d'experimentació mèdica[1] i d'extermini en massa de presoners construït pel règim de l'Alemanya nazi, després de la invasió de Polònia de 1939, al principi de la Segona Guerra Mundial. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.
En 5 anys, uns 1,3 milions d'homes, de dones i d'infants (el 90% jueus) foren assassinats a Auschwitz, aproximadament 900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat fins al camp, la majoria a les cambres de gas. La resta moriren de malalties, malnutrició, maltractaments, sàdics experiments "científics", etc. Sens dubte, aquest camp d'extermini ha estat considerat el símbol del genocidi del poble jueu; el símbol de la Xoà (l'Holocaust del judaisme).
Inicialment, el camp d'Auschwitz havia estat concebut com un centre de quarantena, però a partir de l'estiu de 1941, Rudolf Höss -comandant del camp (SS-Obersturmbannführer)- és convocat per Heinrich Himmler -màxim responsable de les SS- per comunicar-li que Adolf Hitler li havia encomanat dur a terme la "solució final" de la qüestió jueva, i que el seu camp havia de tenir un paper important car era un lloc amb bones comunicacions terrestres per tren i prou discret. L'estiu de 1943, Rudolf Höss fou reemplaçat per Arthur Liebehenschel i Richard Baer.
Auschwitz fou una combinació d'extermini massiu i industrialitzat, i explotació del treball esclau amb la complicitat de la indústria alemanya.
El 1979, el camp de concentració d'Auschwitz fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
« | Des d'Auschwitz no ha ocorregut res que hagi abolit Auschwitz | » |
— Imre Kertész en el discurs de recepció del Premi Nobel de Literatura 2002 |