Bacteris

Bacteris

Bacteria
Escheríchia coli, 10.000×
Enregistrament
Dades
Malaltia	malaltia bacteriana i pneumònia bacteriana
Període
Arqueà o abans - recent
Taxonomia
Domini	Bacteria Woese, Kandler i Wheelis, 2024
Tipus taxonòmic	Bacillus
Nomenclatura
Sinònims	Eubacteria
Fílums
Acidobacteria Actinobacteria Aquificae Armatimonadetes Bacteroidetes Caldiserica Chlamydiae Chlorobi Chloroflexi Chrysiogenetes Coprothermobacterota Cyanobacteria Deferribacteres Deinococcus-Thermus Dictyoglomi Elusimicrobia Fibrobacteres Firmicutes Fusobacteria Gemmatimonadetes Lentisphaerae Nitrospirae Planctomycetes Proteobacteria Spirochaetes Synergistetes Tenericutes Thermodesulfobacteria Thermotogae Verrucomicrobia

Els bacteris (Bacteria) són un gran domini de microorganismes procariotes. Tenen una mida de l'ordre de micròmetres i presenten una gran varietat de formes, que van des d'esferes fins a barres i espirals. Foren uns dels primers organismes a aparèixer a la Terra i estan presents a la majoria d'hàbitats. Viuen al sòl, l'aigua, les fonts termals àcides, els residus radioactius i la biosfera profunda de l'escorça terrestre. La seva capacitat de reciclar nutrients fa que tinguin un paper clau en moltes etapes del cicle dels nutrients; en són exemples la fixació del nitrogen de l'atmosfera i la putrefacció dels cadàvers. En les comunitats biològiques que envolten les fumaroles hidrotermals i les emanacions fredes, els bacteris extremòfils produeixen els nutrients essencials per a la vida mitjançant la conversió de compostos dissolts en l'aigua, com ara l'àcid sulfhídric i el metà, en energia. Els bacteris també mantenen relacions simbiòtiques i parasitàries amb les plantes i els animals. La majoria dels bacteris encara no han estat descrits i n'hi ha moltes espècies que no es poden cultivar en un laboratori. La ciència que estudia els bacteris es diu «bacteriologia» i és una branca de la microbiologia.

Els éssers humans i la majoria dels altres animals porten milions de bacteris, la major part dels quals es troben a l'intestí. La pell és una altra part del cos amb una alta concentració. La majoria d'aquests bacteris són inofensius o controlats pel sistema immunitari, encara que també n'hi ha que tenen efectes beneficiosos, especialment en la població intestinal. Així i tot, diverses espècies de bacteris són patògenes i causen malalties infeccioses com ara el còlera, la sífilis, el carboncle, la lepra i la pesta bubònica. Les malalties bacterianes mortals més comunes són les infeccions respiratòries. Els antibiòtics, que serveixen per tractar les infeccions bacterianes, també es fan servir en la ramaderia, cosa que contribueix a l'expansió de la resistència als antibiòtics. Els bacteris tenen un paper important en el tractament d'aigües residuals i la degradació dels vessaments de petroli per mitjà de la fermentació, l'extracció d'or, pal·ladi, coure i altres metalls en la mineria, la biotecnologia i la producció d'antibiòtics i altres substàncies químiques.

Antigament considerats plantes de la classe dels esquizomicets, avui en dia són inclosos en els procariotes. A diferència de les cèl·lules dels animals i dels altres eucariotes, les cèl·lules bacterianes manquen de nucli i gairebé mai no contenen orgànuls units a una membrana. El terme bacteri es referia tradicionalment a tots els procariotes. Tanmateix, a finals del segle xx es descobrí que els procariotes es divideixen en dos grups d'organismes ben distints que evolucionaren a partir d'un avantpassat comú ancestral: els bacteris i els arqueus.