Baix Imperi

Per a altres significats, vegeu «Baix imperi d'Egipte».

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle iii fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del segle vii dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

L'expressió «Baix Imperi» fou encunyada per l'historiador francès Charles Le Beau (1701-1778), autor d'una Histoire du Bas-Empire, en vint-i-vuit volums, que va publicar-se entre 1752 i 1817. En principi, l'ús de l'adjectiu Baix no havia de tenir cap connotació negativa, sinó que servia, únicament, per a indicar que es tractava del període més proper a l'època actual, és a dir, del més recent; tanmateix, aviat va arrelar la idea de veure el Baix Imperi com un moment de decadència; per això, les rehabilitacions d'aquesta època han dut a proposar altres noms com ara Imperi tardà o, fins i tot, antiguitat tardana; malgrat tot, Baix Imperi continua sent un terme usat, fins i tot pels que rebutgen veure-hi un moment de declivi, contraposat a l'esplendor clàssica de l'Alt Imperi.

D'altra banda, no hi ha unanimitat en la identificació del moment exacte en què començaria el Baix Imperi i, doncs, hauria arribat a la seva fi l'Alt Imperi. Les dates que es proposen com a inici del Baix Imperi són les següents:

• La mort de l'emperador Marc Aureli (180), amb la qual cosa el regnat de Còmmode (180-192) correspondria al Baix Imperi; d'aquesta manera, s'indica que les transformacions que marquen el pas d'un període a l'altre van començar a donar-se en temps de Marc Aureli.
• L'any 193, en què va començar el regnat de la dinastia Severa.
• L'any 235, quan acaba el regnat de la dinastia Severa i comença l'anarquia militar, un dels fets característics de la crisi del segle iii.
• L'any 284, amb l'inici del regnat de Dioclecià, les reformes del qual posaren fi a la crisi del segle iii reafirmant l'autoritat absoluta de l'emperador segons el model de les monarquies orientals, en contrast amb l'autoritarisme "moderat" de l'Alt imperi, que resultà del compromís d'August amb l'antiga tradició republicana de Roma.

La fi del Baix Imperi arribà a Occident amb les invasions bàrbares del segle v i a Orient amb les pèrdues territorials i les transformacions que hi seguiren a les invasions àrabs del segle vii, en les quals s'hi veu el moment de transició cap a l'Imperi Romà d'Orient, nom creat al segle xvi per l'humanista Hieronymus Wolf, que avui dia es fa servir per designar l'Imperi romà des del segle vii fins al moment de la seva desaparició definitiva: la presa de Constantinoble pels turcs el 1453.