башҡортса, Башҡурд теле i башҡорт теле ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | llengua, llengua viva i llengua natural ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 1.200.000 ![]() ![]() |
Oficial a | Baixkíria |
Autòcton de | Baixkíria, óblast de Txeliàbinsk, Óblast de Kurgan, óblast de Sverdlovsk, krai de Perm, óblast d'Orenburg, óblast de Saràtov, óblast de Samara, Tatarstan, Udmúrtia, óblast de Tiumén i baixkirs ![]() |
Estat | Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-bolgar ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, Yañalif i escriptura àrab ![]() |
Institució de normalització | Institut d'Història, Lingüística i Literatura del Centre de Ciències d'Ufà ![]() |
Estudiat per | Bashkir studies (en) ![]() ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable ![]() |
Codis | |
ISO 639-1 | ba |
ISO 639-2 | bak |
ISO 639-3 | bak ![]() |
SIL | bak |
Glottolog | bash1264 ![]() |
Linguasphere | 44-AAB-bg ![]() |
Ethnologue | bak ![]() |
ASCL | 4399 ![]() |
UNESCO | 334 ![]() |
IETF | ba ![]() |
El baixkir (baixkir: Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques exsoviètiques.[1] S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí.[2][3] És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26.737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:
Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a l'óblast de Txeliabinsk, 46.029 a l'óblast d'Orenburg, 29.430 a l'óblast de Tiumén, 24.365 a l'óblast de Sverdlovsk 16.544 a l'óblast de Kurgan, 14.936 al krai de Perm i 10.816 al Tatarstan.