Biografia | |
---|---|
Naixement | Βασίλειος 329 Kayseri (Turquia) |
Mort | 379 (49/50 anys) Kayseri (Turquia) |
Sepultura | El cap al Monestir de la Gran Laura (Mont Atos) |
Religió | Cristianisme i Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia i administració i gestió de l'Església |
Lloc de treball | Atenes |
Ocupació | sacerdot catòlic (365–), diaca catòlic (362–), teòleg, arquebisbe, escriptor, filòsof, bisbe catòlic |
Període | Baix Imperi Romà |
Professors | Macrina la Major, Eustaci de Sebaste i Gregori de Nazianz |
bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental; a Orient: Gran Jerarca, Pare de la Capadòcia, Ouranofantor (Reveladors dels misteris del cel) | |
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme, luteranisme |
Festivitat | 2 de gener (catòlics. luterans i anglicans; entre 1500-1969, 14 de juny); 1 de gener (ortodoxos), 30 de gener (ortodoxos, festa dels Tres Grans Jerarques); 15 de gener (o 16 els anys de traspàs, coptes i etíops); 14 de juny (episcopalians, catòlics tradicionalistes i luterans) |
Iconografia | Com a bisbe, amb un llibre o rotlle; prim amb barba negra i llarga |
Patró de | Capadòcia, administradors d'hospitals, educació; basilians |
Participà en | |
325 | Primer Concili de Nicea |
Família | |
Pares | Basili el Vell i Emèlia de Cesarea |
Germans | Macrina la Jove Gregori de Nissa Pere de Sebaste |
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.[1][2]