Els bastonets o bastonets xinesos, (xinès simplificat: 筷子, pinyin: kuàizi) són un parell de petits pals punxeguts de similar longitud, utensilis tradicionals usats per a menjar a l'Extrem Orient (Xina, Japó, Corea i Vietnam), així com a Tailàndia, on estan limitats només a les sopes i els fideus des que el rei Rama V introduís en segle xix els utensilis occidentals. Els bastonets es fabriquen normalment en bambú.[1] Es creu que en el palau imperial xinès s'usaven bastonets de plata per a detectar verí en els menjars reals.
La paraula mandarina per als bastonets és kuàizi (筷子) o kuài'er (筷兒), que significa «els objectes de bambú per menjar ràpidament». No obstant això, originalment en xinès clàssic i en alguns dialectes com el minnan, s'usa la paraula 箸 (Pinyin ù,/ Minnan di8), possiblement només és un caràcter fonètic que indica merament que l'objecte està fet de bambú. 箸 (zhu), que es pronuncia igual que 住 o 駐 (literalment, «parar»), és tabú en els vaixells perquè implicaria detenir el viatge. Per això, els xinesos van començar a anomenar bastonets kuai), que té la mateixa arrel i es pronuncia igual que 快, «ràpid», que és la velocitat a la qual es voldria viatjar en un vaixell.[2]