La batalla de Qarqar (o Karkar) es va lliurar el 854 aC o més probablement el 853 aC quan l'exèrcit d'Assíria, dirigit pel rei Salmanassar III, es va enfrontar a un exèrcit de "dotze reis" aliats prop de la ciutat; dirigia als aliats sirians Ben Hadad II de Damasc anomenat Adad-idr o Hadadezer, i els segons en comandament eren Irhuleni d'Hamath i Acab, rei d'Israel. Aquesta batalla és notable per haver tingut un nombre més gran de combatents que qualsevol batalla prèvia, i per ser el primer moment en què algunes poblacions entren a la història escrita com els àrabs). El monòlit de Kurkh que descriu la batalla cita per primer cop als aribi.
Segons la inscripció del monòlit, aixecat per Salmanassar III, havia començat la seva campanya anual, deixant Nínive el 14è dia d'Aiaru. Va creuar ambdós rius, el Tigris i Eufrates sense incidents, i va rebre la submissió i homenatge d'unes quantes ciutats al llarg del camí, incloent-hi la d'Alep. Una vegada passat Alep, es va trobar la primera resistència de tropes d'Iruleni, rei d'Hamath, al que va derrotar; en revenja va saquejar els palaus i les ciutats del regne d'Iruleni. Continuant la seva marxa, després d'haver saquejat Qarqar, es va trobar les forces aliades prop de l'Orontes.[1]