Bei

Bei

Tipus	títol nobiliari, tractament protocol·lari i epítet honorífic
Estat	Turquia i Imperi Otomà
Llengua	turc

Bei o bey (del turc bey, del turc antic beg) és un títol d'origen turc amb diferents usos, relacionats amb l'autoritat i l'honor, que han rebut diferents tipus de governants. Com altres títols d'origen turc, es posposa al nom.^[2]

L'han rebut persones amb llinatges especials relacionats amb els líders o governants d'àrees de diferents mides als nombrosos regnes, emirats, sultanats i imperis turcs de l'Àsia central, Àsia del Sud, i Orient Mitjà, com els otomans, els timúrides o els diferents kanats i emirats d' Àsia central i l'estepa euroasiàtica. El títol equivalent femení era begum. Les regions o províncies que els "beys" governaven o administraven eren anomenades beylik, l'equivalent a comtat en altres parts d'Europa. No obstant això, l'àmbit exacte del poder lliurat als beys variava amb cada país, per la qual cosa no hi havia un sistema clar, aplicat de manera rígida a tots els països que definia tot el poder i prestigi possibles que comportava el títol.

Al segle xxi, la paraula encara s'utilitza formalment com a títol social per als homes, de manera similar a com s'utilitzen el títol "senyor" en català. A més, s'utilitza àmpliament en els costums de denominació de l'Àsia central, concretament en països com Uzbekistan, Tadjikistan, Kazakhstan i Kirguizistan. En particular, la designació ètnica dels uzbeks prové del nom d'Öz Beg Khan de l'Horda d'Or, sent un exemple de l'ús d'aquesta paraula en noms personals i fins i tot noms de grups ètnics sencers. La regla general és que l'honorífic s'utilitza amb el nom i no amb els cognoms.