Benjamin Harrison

Benjamin Harrison

Biografia
Naixement	20 agost 1833 North Bend (Ohio)
Mort	13 març 1901 (67 anys) Indianàpolis (Indiana)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	cementiri de Crown Hill
23è President dels Estats Units
4 març 1889 – 4 març 1893 ← Grover Cleveland – Grover Cleveland → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1888
19è President electe dels Estats Units
6 novembre 1888 – 4 març 1889 ← Grover Cleveland – Grover Cleveland → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1888
Senador dels Estats Units
4 març 1885 – 4 març 1887 – David Turpie → Legislatura: 49th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Indiana Class 1 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
4 març 1883 – 4 març 1885 Legislatura: 48th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Indiana Class 1 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
4 març 1881 – 4 març 1883 ← Joseph E. McDonald Legislatura: 47th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Indiana Class 1 senate seat (en)
Dades personals
Residència	Casa Benjamin Harrison
Religió	Presbiterianisme
Formació	Ohio Military Institute Universitat Miami d'Ohio
Alçada	168 cm
Activitat
Lloc de treball	Washington DC Indianàpolis
Ocupació	polític, estadista, advocat, oficial, escriptor
Ocupador	Universitat Stanford
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Delta Chi
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de la Unió
Rang militar	general
Conflicte	Guerra Civil dels Estats Units
Obra
Localització dels arxius	Casa Benjamin Harrison Stanford University Libraries, Department of Special Collections & University Archives
Família
Cònjuge	Mary Harrison (1896–1901), mort de la persona Caroline Harrison (1853–1892), mort del cònjuge
Fills	Russell Benjamin Harrison  () Caroline Harrison Mary Harrison McKee  () Caroline Harrison filla sense nom Harrison  () Caroline Harrison Elizabeth Harrison Walker  () Mary Harrison
Pares	John Scott Harrison   i Elizabeth Ramsey Irwin
Signatura
Veu: Benjamin Harrison

Benjamin Harrison fou president dels Estats Units entre 1888 i 1892. Va néixer a North Bend, Ohio, el 20 d'agost de 1833, i morí a Indianapolis el 13 de març de 1901.^[1]

Es llicencià en dret a la Universitat d'Indiana i treballà com advocat a la ciutat d'Indianapolis, on es formà amb una bona clientela, que abandonà en esclatar la guerra civil.^[2] El 1862 s'allistà com a voluntari de l'exèrcit de la Unió durant la guerra de la Secessió pujant de grau ràpidament fins a arribar el de coronel.^[2] En finir la guerra començà la seva carrera política. El 1876 els republicans el presentaren com a candidat a les eleccions a governador per l'Estat d'Indiana. En aquest primer intent fracassà, però quatre anys després aconseguí l'acte de senador.^[3]

L'any 1888 aconseguí la victòria sobre Grover Cleveland en les eleccions a la presidència dels Estats Units.^[4] L'administració Harrison vo va ser molt lluïda, però seguí amb els patrons marcats en l'expansionisme cap al Carib, Hawaii i Samoa… i en la política proteccionista que definiren la tasca de l'Aranzel McKinley.

En les eleccions presidencials dels Estats Units de 1892 Cleveland el derrotà per una ampla majoria.^[5] Poc després va ser nomenat professor de la Universitat de San Francisco.

Harrison va escriure un gran nombre d'Articles i, a més, les obres:

• This Country of Ours (1897),
• The Constitution and Administration of the Unitd States (1897);
• Views of an Expresident (1901).

Part dels seus discursos foren col·leccionats per Hedges amb el títol de Though the South and West with President Harrison (Nova York, 1892).^[2]