Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Bernard Herrmann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 juny 1911  Nova York | ||
| Mort | 24 desembre 1975 (64 anys) Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri Beth David | ||
| Formació | Universitat de Nova York DeWitt Clinton High School | ||
| Alçada | 173 cm | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música per a cinema | ||
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica | ||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores | ||
| Activitat | 1934 - 1975 | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| Lloc web | thebernardherrmannestate.com | ||
          
  | |||
Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975) va ser un compositor nord-americà de música de cinema.[1]
Com a director d'orquestra, va defensar la música de compositors menys coneguts. És considerat àmpliament com un dels més grans compositors de cinema.[2]
| « | Durant quatre dècades, va revolucionar la partitura de pel·lícules abandonant les tècniques musicals il·lustratives que dominaven Hollywood als anys 30 i imposant el seu propi vocabulari harmònic i rítmic peculiar. | » |
| — Alex Ross (1996), The New York Times[3] | ||
Guanyador dels Premis de l'Acadèmia per All That Money Can Buy(The Devil and Daniel Webster, 1941), Herrmann és conegut per les seves col·laboracions amb Alfred Hitchcock , en particular L'home que sabia massa (The Man Who Knew Too Much, 1956) (on fa un cameo com a director d'orquestra al Royal Albert Hall), Vertigen (D'entre els morts) (1958), Perseguit per la mort (North by Northwest, 1959), Psicosi (Psycho, 1960), Els ocells (The Birds, 1963) (com a «assessor de so») i Marnie (1964). Va treballar en radioteatre, gènere en què va compondre per a The Mercury Theatre on the Air d'Orson Welles, i la seva primera banda sonora va ser per al debut cinematogràfic de Welles, Ciutadà Kane (Citizen Kane, 1941). Els seus altres crèdits inclouen Jane Eyre (1943), Anna i el rei de Siam (1946), El fantasma i la senyora Muir (The Ghost and Mrs. Muir, 1947), The Day the Earth Stood Still (1951), Cape Fear (1962), Fahrenheit 451 (1966) i Twisted Nerve (1968). Herrmann va escriure pel·lícules inspirades en Hitchcock, com La núvia vestia de negre (The Bride Wore Black, 1968) de François Truffaut i Sisters (1972) de Brian De Palma i Obsessió (Obsession, 1976). Va compondre les partitures de diverses pel·lícules de fantasia de Ray Harryhausen, i va compondre per a televisió, com ara Have Gun – Will Travel i The Twilight Zone de Rod Serling. La seva darrera partitura, gravada poc abans de morir, va ser per a Taxi Driver de Martin Scorsese (1976).[4]
- ↑ Rivkin, Steven E. «Benny, Max and Moby» (en anglès). The Bernard Herrmann Society, 1997.
- ↑ Huizenga, Tom «Bernard Herrmann At 100: Master Of The Movie Score» (en anglès). Deceptive Cadence. NPR, 29-06-2011.
- ↑ Ross, Alex «Vertigo» (en anglès). The New York Times, 06-10-1996. «Over four decades, he revolutionized movie scoring by abandoning the illustrative musical techniques that dominated Hollywood in the 1930's and imposing his own peculiar harmonic and rhythmic vocabulary.»
- ↑ Smith, 2002.
Previous Page Next Page
