Berzelianita | |
---|---|
Berzelianita (gris argentado) y Calcita (blanco) | |
Fórmula química | Cu₂Se |
Epònim | Jöns Jacob Berzelius |
Localitat tipus | Skrikerum mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.15a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.15a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.01 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Hàbit cristal·lí | crostes dendrítiques primes, granular fi o disseminat |
Estructura cristal·lina | a = 5,731Å; |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
Color | blanc argent amb tonalitats blavoses, passa ràpidament a mat i s'ennegreix |
Exfoliació | no en té |
Fractura | desigual |
Tenacitat | una mica mal·leable |
Duresa (Mohs) | 2 |
Lluïssor | metàl·lica, mat |
Color de la ratlla | brillant |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6,71 g/cm³ (mesurada); 7,28 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | isotròpica |
Impureses comunes | Ag, Tl |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Brz |
Referències | [1] |
La berzelianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832 a la mina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia, i va ser nomenada així en honor del seu descobridor, el químic suec Jöns Jakob Berzelius (1799-1848). Pertany al grup de la berzelianita-umangita.[2] És una espècie també coneguda amb el nom de selenocuprita.