Aquest article tracta sobre el bicitrial en general. Si cerqueu informació sobre la variant regulada per la BIU, vegeu «Biketrial». |
Tipus | tipus d'esport |
---|
El bicitrial[1] és una modalitat de ciclisme practicada en un circuit d'obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.[2] Originat a Catalunya a començaments de la dècada de 1970,[3][4] aquest esport es troba actualment dividit en dues variants: d'una banda, l'UCI l'anomena trial i, de l'altra, la BIU (fundada el 1992) el denomina biketrial.[5] Tot i que els reglaments establerts per aquests dos ens internacionals difereixen en alguns detalls, a la pràctica ambdues modalitats són gairebé idèntiques.
La primera denominació oficial que tingué aquest esport fou la de Trialsín, acrònim castellà de Trial sin motor ideat per Pere Pi cap a 1979 i amb el qual fou reconegut per la RFEC (federació espanyola de ciclisme) el 1981. Des d'aleshores, el bicitrial inicià un ràpid període d'expansió i consolidació internacional que l'ha portat, en poc menys de 30 anys, a ser un esport practicat a vora 60 països dels 5 continents.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades gec
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades uvic