Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 desembre 1932 Hallstavik (Suècia) |
Mort | 25 agost 2013 (80 anys) |
Altres noms | Vilde Bill Buffalo Bill |
Alçada | 1,7 m |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motocròs enduro |
Família | |
Fills | Jeff Nilsson |
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Suècia |
Temporades | anys 50 i 60 |
Equips | BSA, AJS, Crescent, ESO-Métisse, Husqvarna |
Palmarès en motocròs | |
C. Món 500cc | 2 (1957, 1960) |
GP guanyats | 18 |
MXDN | 3 (1955, 1958. 1961) |
C. Suècia | 4 500cc (1954, 1957, 1959-60) |
MX der Azen | 2 (1961, 1963) |
Palmarès en enduro | |
Novemberkåsan | 2 (1954, 1958) |
Bill Nilsson (Hallstavik, 17 de desembre de 1932 - 25 d'agost de 2013)[1][2] va ser un pilot de motocròs suec, guanyador de dos Campionats del Món de motocròs en la categoria de 500cc.[3][4] Fou el primer campió del món de motocròs de la història, ja que guanyà la primera edició d'aquest campionat, la de 1957 (s'havia estrenat aquell any com a continuació del Campionat d'Europa que es disputava d'ençà del 1952). A banda, guanyà tres vegades el Motocross des Nations, formant part de l'equip suec, i dues vegades la dura prova d'enduro Novemberkåsan.
Galtavermell i no gaire alt (feia 1,70 m d'alçada), Bill Nilsson era cepat i atlètic. Se'l coneixia com a Vilde Bill ("Bill el salvatge") i també com a Buffalo Bill, perquè no tenia pietat amb els seus rivals.[5] Pilotava amb extrema precisió, però els seus principals actius eren el seu mal geni i la seva tossuderia. Quan la manca d'experiència el perjudicava, la seva determinació i el seu desig de guanyar ho compensaven. El seu estil de pilotatge, basat en la resistència i el talent, li permetia d'afrontar obstacles amb decisió i comoditat, ja fossin fang, bassals d'aigua, rampes o salts.[5]
Un fill seu, Jeff Nilsson, va destacar en competicions d'enduro durant la dècada del 1990 i en va ser dues vegades campió del món en la cilindrada dels 125cc.[6]