Malaltia objecte | infart de miocardi, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, taquicàrdia supraventricular i hipertensió arterial |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | C07AB07 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C18H31NO4 |
Massa molecular | 325,225308 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 66722-44-9 |
PubChem (SID) | 2405 |
IUPHAR/BPS | 7129 |
DrugBank | DB00612 |
ChemSpider | 2312 |
UNII | Y41JS2NL6U |
KEGG | C06852 i D02342 |
ChEBI | 3127 |
ChEMBL | CHEMBL645 |
AEPQ | 100.108.941 |
El bisoprolol és un blocador beta que s'utilitza pel tractament de diverses malalties del cor.[1] Aquestes inclouen taquiarrítmies, tensió arterial alta, angina de pit i insuficiència cardíaca.[1][2] Es pren per via oral.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen mal de cap, sensació de cansament, diarrea i inflor a les cames.[1] Els efectes secundaris més greus inclouen l'empitjorament de l'asma, dificultat de notar el sucre en sang baix i empitjorament de la insuficiència cardíaca.[3] No es recomana l'ús durant l'embaràs.[4] El bisoprolol és un blocador beta del tipus β1 selectiu.[1] Es creu que la variació dels efectes del bisoprolol pot ser deguda a diferents genotips dels receptors adrenèrgics.[5]
El bisoprolol es troba a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut,[6] en la categoria de medicaments genèrics. El bisoprolol, a Espanya, està comercialitzat com a EFG, Emconcor i Euradal.[7][8]