Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Bomba Tsar
 Model de la Bomba Tsar que es troba al "Museu de la Bomba Atòmica" de la ciutat russa de Sarov  | |
| Tipus | bomba aèria i bomba termonuclear |
|---|---|
| País d'origen | Israel i Unió Soviètica |
| Història de servei | |
| Operadors | Unió Soviètica |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1956 |
| Dissenyador | Iuli Boríssovitx Khariton, All-Russian Scientific Research Institute Of Technical Physics (en)  i Institut pan-rus de Recerca Científica en Física Experimental |
| Fabricant | Unió Soviètica |
| Quantitat | 7 |
| Especificacions | |
| Pes | 27 t |
| Longitud | 8.000 mm |
| Amplada | 2.100 mm |
La Bomba Tsar (en rus: Царь-бомба) és el sobrenom per la bomba d'hidrogen AN602 que ha estat, fins ara, la bomba més gran i més poderosa que hagi esclatat. Va ser creada com a demostració i amb fins científics i d'investigació, també coneguda com a mare de Kuzka (en rus Кузькина мать), fent referència a una expressió russa "Показать кузькину мать (кому-либо)" (literalment: "per mostrar la mare Kuzka a algú") que significa "donar-li a algú una lliçó, per a castigar a algú d'una manera brutal". Altres noms donats a la bomba són Projecte 7000, Product code 202 (Izdeliye 202), Gran Ivan, entre altres. El director del projecte va ser Ígor Kurtxàtov (1903 - 1960) (Игорь Курчатов Васильевич), un físic rus.
Desenvolupada en la Unió Soviètica, de primer va ser dissenyada per tenir una equivalència de 100 megatones de TNT; tanmateix la bomba va ser reduïda a 50 megatones que és una quarta part de l'energia alliberada en l'erupció del volcà Krakatoa el 1883.
Només en va explotar una d'aquest tipus el dia 30 d'octubre de 1961, a l'arxipèlag de Nova Terra.[1]
Les restes de la bomba es troben al museu rus de les armes atòmiques.
L'agost de l'any 2020 per celebrar els 75 anys de la indústria nuclear, es desclassificaren les filmacions de la detonació per part de Rosatom que publicà a YouTube un vídeo documental de la Bomba del Tsar.[2][3]
- ↑ Sakharov, Andrei. Memoirs. Nova York: Alfred A. Knopf, 1990, p. 215–225. ISBN 0-679-73595-X.
- ↑ Nilsen, Thomas. «Rosatom releases previously classified documentary video of Tsar Bomba nuke test». The Barents Observer, 22-08-2020. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ «Испытание чистой водородной бомбы мощностью 50 млн тонн». YouTube, 20-08-2020 [Consulta: 29 agost 2020].
Previous Page Next Page
