Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image

COVID-19

Plantilla:Infotaula malaltiaCOVID-19
Clínica de la COVID-19[1]
Tipuspneumònia atípica, infecció per coronavirus, pneumònia vírica, zoonosi, malaltia vírica, pneumònia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia, pneumologia, virologia, epidemiologia i medicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomestos, febre, insuficiència respiratòria, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, hemoptisi, diarrea, dispnea, limfopènia, anèmia, anòsmia, agèusia, hipòxia, calfred, congestió nasal, anorèxia, nàusea, conjuntivitis, dolor abdominal, pneumònia vírica, lesió cerebral, síndrome confusional aguda, psicosi, encefalitis, enantema, síndrome d'esgotament professional, disfunció erèctil, thromboinflammation (en) Tradueix i trastorn neurològic Modifica el valor a Wikidata
ExàmensRT-PCR, ELISA, tomografia computada, reacció en cadena de la polimerasa i prova ràpida d'antígens COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Tractamenttractament simptomàtic, antivíric, oxigenoteràpia, immunoteràpia, teràpia amb immunoglobulina, immunosupressor, seroteràpia i treatment of COVID-19 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
nirmatrelvir/ritonavir, remdesivir, molnupiravir, favipiravir, ruxolitinib, colquicina, fluvoxamina, casirivimab/imdevimab, infliximab, abatacept, cenicriviroc, tofacitinib (en) Tradueix, lenzilumab, sargramostim, mavrilimumab (en) Tradueix, otilimab (en) Tradueix, tradipitant (en) Tradueix, aprepitant, remestemcel-L (en) Tradueix, ibudilast, apremilast, ifenprodil (en) Tradueix, eculizumab, ravulizumab, selinexor (en) Tradueix, prazosina, losmapimod (en) Tradueix, leronlimab (en) Tradueix, nangibotide (en) Tradueix, piclidenoson (en) Tradueix, fenretinide (en) Tradueix, ebselèn, fostamatinib (en) Tradueix, vadadustat (en) Tradueix, lanadelumab (en) Tradueix, zilucoplan (en) Tradueix, apabetalona, bucil·lamina, enisamium iodide (en) Tradueix i deuremidevir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió per contacte, transmissió directa, transmissió per superfície contaminada i infecció ocular Modifica el valor a Wikidata
Causat perSARS-CoV-2 Modifica el valor a Wikidata
Causa depandèmia de la COVID-19, síndrome del destret respiratori de l'adult, pneumònia vírica, trombosi, síndrome del xoc tòxic, síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, tempesta de citocines, coagulació de la sang, mortalitat per la COVID-19 i COVID-19 persistent Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11RA01.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10U07.1 i U07.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana23470930 Modifica el valor a Wikidata
OMIM301051 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB60833 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007768 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine2500114 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000086382 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUICL1381981 i C5203670 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0080600 Modifica el valor a Wikidata

La COVID-19 (o covid-19),[2][3] també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2,[4][a] és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV[6][7] però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003.[8] El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020.[9][10]

Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes,[11] o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament.[12][13] També s'han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea.[14][15] Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori,[16] una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort.[9][17][18] A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats[19] (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis). Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19[20] s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres.

S'ha observat afectació a més llarg termini en els òrgans (en particular els pulmons i el cor), i hi ha un nombre significatiu de pacients que recuperats de la fase aguda de la malaltia, continuen experimentant una sèrie d'efectes en el que s'ha vingut a anomenar COVID persistent.[21][22][23]

El SARS-CoV-2 s'estén per diversos mitjans, principalment per la saliva i altres fluids i secrecions corporals. La saliva i els fluids respiratoris poden formar petites gotes i aerosols, que es poden escampar a mesura que una persona infectada respira, tus, esternuda, canta o parla. El virus també es pot propagar per contacte directe i es desconeix la freqüència amb què es propaga per fòmits (superfícies contaminades).[24][25] La ruta de transmissió exacta poques vegades es demostra de manera concloent,[26] però la infecció es produeix principalment quan les persones estan pròximes les unes a les altres durant el temps suficient, cosa que es coneix com a "contacte estret".[b] Es pot propagar tan sols dos dies abans que les persones infectades presentin símptomes (presimptomàtiques) i també a través d'individus asimptomàtics.[30] Els resultats d'una revisió sistemàtica i metanàlisi, efectuada a partir de les dades que figuren en 28 treballs científics, indiquen que almenys una quarta part de les infeccions pel SARS-CoV-2 cursa sense símptomes apreciables.[31]

La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou la rentada de mans freqüent i correcta, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació).[32] L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica.[33] S'han desenvolupat diverses vacunes i diversos països han iniciat campanyes de vacunació massiva.[34] No hi ha tractaments antivirals específics per la COVID-19.[35][36] Es fan mesures de suport, aïllament, tractaments experimentals[37] i cures pal·liatives en els pacients terminals.[38]

L'OMS considerà que el brot de coronavirus 2019-2020 era una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC) el 30 de gener de 2020.[39][40] A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS.[41] L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.[42]

  1. ↑ BMJ Best Practice. «Coronavirus disease 2019 (COVID-19): History & examination factors» (en anglès) p. 31-34. ISSN 2515-9615. BMJ Publishing Group, 26 jun 2020 (rev). Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 29 juny 2020].
  2. ↑ «Termes del coronavirus». Termcat. Arxivat de l'original el 2020-04-03. [Consulta: 24 juny 2020].
  3. ↑ World Health Organization. «Novel Coronavirus (2019-nCoV): situation report, 22» (en anglès). Highlights. Diseases: Coronavirus disease 2019, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
  4. ↑ NCBI «Severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 isolate Wuhan-Hu-1, complete genome» (en anglès). Nucleotide, US National Library of Medicine, 2020; Abr 30, pàgs: 17. Reference Sequence: NC_045512.2. Arxivat de l'original el 3 de gener 2022 [Consulta: 30 abril 2020].
  5. ↑ «A l'entorn del coronavirus». Termcat, 12-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 22 març 2020].
  6. ↑ «Coronavirus disease named Covid-19» (en anglès). BBC News, China, 11-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2020]. Arxivat 2020-02-15 a Wayback Machine.
  7. ↑ Baek, WK; Sohn, SY; Mahgoub, A; Hage, R «A Comprehensive Review of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus» (en anglès). Cureus, 2020 Maig; 12 (5), pp: e7943. PMID: 32499983. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2020. DOI: 10.7759/cureus.7943. PMC: 7266564 [Consulta: 25 juny 2020].
  8. ↑ Shi, Q; Dorling, D; Cao, G; Liu, T «Changes in Population Movement Make COVID-19 Spread Differently From SARS» (en anglès). Soc Sci Med, 2020 Maig 15; 255, pp: 113036. ISSN 1873-5347. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2020. DOI: 10.1016/j.socscimed.2020.113036. PMID: 32442793 [Consulta: 23 maig 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Hui DS, Azhar EI, Madani TA, Ntoumi F, Kock R, Dar O, Ippolito G, Mchugh TD, Memish ZA, Drosten C, et al «The continuing 2019-nCoV epidemic threat of novel coronaviruses to global health – The latest 2019 novel coronavirus outbreak in Wuhan, China» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Feb; 91, pp: 264–266. ISSN 1201-9712. Arxivat de l'original el 2020-08-18. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.01.009. PMID: 31953166 [Consulta: 13 abril 2020].
  10. ↑ WHO «Q&A on coronaviruses (COVID-19)» (en anglès). Newsroom, 2020; Abr 8 (rev), pàgs: 6. Arxivat de l'original el 20 de gener 2020 [Consulta: 15 abril 2020].
  11. ↑ Van Beusekom, Mary. «Mild, asymptomatic COVID-19 cases may be as infectious as severe ones» (en anglès). News, Center for Infectious Disease Research and Policy. University of Minnesota, 26-05-2021. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2021. [Consulta: 5 agost 2021].
  12. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades CDC2020Sym
  13. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades entuk-anosmia
  14. ↑ Gu, Jinyang; Han, Bing; Wang, Jian «COVID-19: Gastrointestinal manifestations and potential fecal-oral transmission». Gastroenterology, 2020; Mar 3, 27-02-2020, pp: 1518-1519. PMID: 32142785. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2020. DOI: 10.1053/j.gastro.2020.02.054. PMC: 7130192 [Consulta: 20 juny 2020].
  15. ↑ Miri, Seyyed Mohammad; Roozbeh, Fatemeh; Omrani Rad, Ali; Alavian, Seyed Moayed «Panic of Buying Toilet Papers: A Historical Memory or a Horrible Truth? Systematic Review of Gastrointestinal Manifestations of COVID-19». Hepatitis Monthly, 20, 3, 16-03-2020, pp: e102729. ISSN 1735-143X. Arxivat de l'original el 2022-03-31. DOI: 10.5812/hepatmon.102729 [Consulta: 20 juny 2020].
  16. ↑ López Herrero, R; Sánchez Quirós, B; Lorenzo López, M «Manejo del Síndrome de Distrés Respiratorio Agudo (SDRA). ¿Qué hay de nuevo?» (en castellà). Rev Elect AnestesiaR, 2020; 12 (8), pàgs: 6. ISSN 1989-4090. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. DOI: 10.30445/rear.v12i8.848 [Consulta: 6 octubre 2020].
  17. ↑ «Q&A on coronaviruses» (en anglès). World Health Organization (WHO), 20-01-2020. Arxivat de l'original el 20 de gener 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
  18. ↑ Mehta P, McAuley DF, Brown M, Sanchez E, Tattersall RS, Manson JJ «COVID-19: consider cytokine storm syndromes and immunosuppression» (en anglès). The Lancet, 2020 Mar 28; 395 (10229), pp: 1033-1034. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30628-0. PMC: 7270045. PMID: 32192578 [Consulta: 4 abril 2020].
  19. ↑ «Coronavirus COVID-19 Global Cases by the Center for Systems Science and Engineering (CSSE) at Johns Hopkins University (JHU)». Johns Hopkins CSSE.
  20. ↑ WHO «International guidelines for certification and classification (coding) of COVID-19 as cause of death» (en anglès). Technical guidance, 2020; Abr 20, pàgs: 14. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2020 [Consulta: 17 juny 2020].
  21. ↑ Yelin D, Wirtheim E, Vetter P, Kalil AC, Bruchfeld J, Runold M, Guaraldi G, Mussini C, Gudiol C, Pujol M, Bandera A, Scudeller L, Paul M, Kaiser L, Leibovici L «Long-term consequences of COVID-19: research needs» (en anglès). Lancet Infectious Diseases, 01-09-2020. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2020. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30701-5. PMC: 462626. PMID: 32888409 [Consulta: 20 setembre 2020].
  22. ↑ «What are the long-term symptoms of COVID-19?» (en anglès). HMRI, 04-08-2020. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  23. ↑ Staff. «COVID-19 (coronavirus): Long-term effects» (en anglès). Mayo Clinic, 17 novembre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2020. [Consulta: 14 febrer 2021].
  24. ↑ Editorial «COVID-19 transmission—up in the air» (en anglès). The Lancet Respiratory Medicine, 29-10-2020, pàg. S2213-2600(20)30514-2. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2020. DOI: 10.1016/S2213-2600(20)30514-2. PMC: 7598535. PMID: 33129420 [Consulta: 30 novembre 2020].
  25. ↑ Karia, R.; Gupta, I.; Khandait, H.; Yandav, A.; Yandav, A. «COVID-19 and its Modes of Transmission» (en anglès). SN Compr Clin Med, 2, 10, 2020 Set 1, pp: 1798–1801. Arxivat de l'original el 2020-12-02. DOI: 10.1007/s42399-020-00498-4. PMC: 7461745. PMID: 32904860 [Consulta: 30 novembre 2020].
  26. ↑ WHO. «Transmission of SARS-CoV-2: implications for infection prevention precautions» (en anglès). Newsroom, Scientific Brief, 09-07-2020. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  27. ↑ CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Appendices (rev), 21-10-2020. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2020. [Consulta: 22 octubre 2020].
  28. ↑ Australian Government Department of Health. «Quarantine for coronavirus (COVID-19)». Health Alerts. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  29. ↑ CDC. «Cómo se propaga el COVID-19» (en castellà). NCIRD, US Department of Health & Human Services, 28 octubre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 29 de març 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  30. ↑ Murata, T; Sakurai, A; Suzuki, M; Komoto, S; Ide, T; Ishihara, T; Doi, Y «Shedding of Viable Virus in Asymptomatic SARS-CoV-2 Carriers» (en anglès). mSphere, 2021 Maig 19; 6 (3), pp: e00019-e00021. PMID: 34011679. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1128/mSphere.00019-21. PMC: 8265619 [Consulta: 1r agost 2021].
  31. ↑ Alene, M; Yismaw, L; Assemie, MA; Ketema, BD; et al «Magnitude of asymptomatic COVID-19 cases throughout the course of infection: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS One, 2021 Mar 23; 16 (3), pp: e0249090. PMID: 33755688. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2021. DOI: 10.1371/journal.pone.0249090. PMC: 7987199 [Consulta: 12 agost 2021].
  32. ↑ WHO. «Coronavirus disease (COVID-19) advice for the públic». Emergencies/Diseases, 31 març 2020 (rev). Arxivat de l'original el 26 de gener 2020. [Consulta: 27 abril 2020].
  33. ↑ CDC. «COVID-19; What to Do If You Are Sick» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 17 març 2020 (rev). Arxivat de l'original el 14 de febrer 2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  34. ↑ Padda, IS; Parmar, M «COVID (SARS-COV-2) Vaccine» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Feb 16; NBK567793 (rev), pàgs: 9. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2022. PMID: 33620862 [Consulta: 28 març 2021].
  35. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades WHO2020QA
  36. ↑ Venkatasubbaiah, M; Reddy, PD; Satyanarayana, SV «Literature-based review of the drugs used for the treatment of COVID-19» (en anglès). Curr Med Res Pract, 2020 Maig-Jun; 10 (3), pàgs: 100-109. PMID: 32572376. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.cmrp.2020.05.013. PMC: 7301064 [Consulta: 10 juliol 2020].
  37. ↑ CDC. «Information for Clinicians on Investigational Therapeutics for Patients with COVID-19» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 4 desembre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 20 de desembre 2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  38. ↑ Julià-Torras, J; de Iriarte Gay de Montellà, N; Porta-Sales, J «COVID-19: reflexiones de urgencia desde los cuidados paliativos ante la próxima epidemia» (en anglès). Med Clin (Barc), 2021 Gen 8; 156 (1), pp: 29-32. PMID: 33127096. DOI: 10.1016/j.medcli.2020.07.042. PMC: 7518204 [Consulta: 15 gener 2021].
  39. ↑ WHO. «Statement on the second meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the outbreak of novel coronavirus (2019-nCoV)» (en anglès). Newsroom, 30-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 11 febrer 2020].
  40. ↑ Mahtani, S; Berger, M; O'Grady, S; Iati, M. «Hundreds of evacuees to be held on bases in California; Hong Kong and Taiwan restrict travel from mainland China» (en anglès). The Washington Post data= 5 febrer 2020. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2020. [Consulta: 11 febrer 2020].
  41. ↑ «Coronavirus disease 2019 (COVID-19) Situation Report – 47» (en anglès). World Health Organization, 08-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-08. [Consulta: 8 març 2020].
  42. ↑ World Health Organization (WHO). «"Describing the situation as a pandemic does not change WHO’s assessment of the threat posed by this #coronavirus. It doesn't change what WHO is doing, and it doesn't change what countries should do"-@DrTedros #COVID19», 11-03-2020. Arxivat de l'original el 11 de març 2020. [Consulta: 11 març 2020].


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.


Previous Page Next Page






Koronavirussiekte-2019 AF ኮቪድ 19 AM 新冠肺炎 AMI COVID-19 AN Wuhanes feforadl ANG कोरोनावायरस रोग 2019 ANP مرض فيروس كورونا 2019 Arabic كوڤيد-19 ARY كوڤيد-19 ARZ কৰ'নাভাইৰাছ ৰোগ ২০১৯ AS

Responsive image

Responsive image