Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Cadurcs
 | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | clients dels arverns |
| Grups relacionats | rutens, gàbals, helvis i segusiaves |
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns. La seva capital es deia Divona, més tard Civitas Cadurcorum (avui Caors). La ciutat d'Uxellodunum, que també els pertanyia, la va assetjar i ocupar Juli Cèsar. El nom del país, Cadurcinum, va evolucionar a l'edat mitjana a Cahorsin (o Caorsin) i va donar finalment el Carcí. El territori dels cadurcs va ser després el bisbat de Caors.[1]
Van ser un dels primers pobles a sumar-se a la revolta de Vercingetòrix l'any 52 aC a la Guerra de les Gàl·lies i van participar activament en aquell conflicte. Cèsar els menciona juntament amb els gàbals i els vel·lavis, i diu que reconeixien la supremacia dels arverns.[1][2]
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Cadurci». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 agost 2022].
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44
Previous Page Next Page
