El caire de sortida[1] és el punt del perfil d'una ala en el qual l'aire de l'extradós i el de l'intradós conflueixen i perden el contacte amb l'ala. Es tracta del caire posterior de l'ala. El mateix concepte es pot aplicar a altres superfícies aerodinàmiques de perfil similar a l'alar, com ara els estabilitzadors horitzontals, els estabilitzadors verticals o els àleps d'una hèlice.