Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Carlos Gardel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Disputada  11 desembre 1890 Tolosa (França) | ||
| Mort | 24 juny 1935 (44 anys) Medellín (Colòmbia) | ||
| Causa de mort | mort accidental, accident d'aeronau | ||
| Sepultura | Cementiri de la Chacarita | ||
| Alçada | 1,7 m | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música, tango i pel·lícula | ||
| Ocupació | cantant, compositor, actor, cantautor | ||
| Activitat | 1917 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Tango | ||
| Instrument | Guitarra i veu | ||
| Segell discogràfic | Columbia Records (1912–) EMI (1917–) RCA Records (1935–) | ||
| Company professional | José Razzano: Duo Gardel-Razzano | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
          
 | |||
Carlos Gardel (Tolosa, 11 de desembre de 1890 - Medellín, 24 de juny de 1935) va ser un cantant, compositor i actor de cinema. És el representant més conegut del gènere en la història del tango. Iniciador i màxim exponent del "tango cançó",[1] va ser un dels intèrprets més importants de la música popular mundial de la primera meitat del segle xx,[2] per la qualitat de la seva veu, per la quantitat de discos venuts (com a cantant i com compositor), per les nombroses pel·lícules relacionades amb el tango en què va intervenir i per la repercussió mundial que va tenir.
No hi ha unanimitat en el lloc i la data del seu naixement. La teoria uruguaiana sosté que va néixer a Tacuarembó, l'Uruguai, l'11 de desembre entre 1883 i 1887. La teoria francesa, per contra, sosté que va néixer a Tolosa de Llenguadoc, França, l'11 de desembre de 1890. Hi ha unanimitat en el fet que va viure des de la infantesa a Buenos Aires i que es va nacionalitzar argentí el 1923. Va morir el 24 de juny de 1935 a Medellín, Colòmbia, en un accident aeri.[3]
La persona i la imatge de Gardel ha estat objecte d'idolatria popular, especialment a l'Argentina i l'Uruguai, que l'han col·locat en un lloc de mite i símbol cultural que encara manté la vigència.[4] El 2003 la veu de Gardel va ser registrada per la Unesco al programa Memòria del Món, dedicat a la preservació de documents patrimonials.[5]
- ↑ Gobello, José. Breve historia crítica del tango. Buenos Aires: Corregidor, 1999, p. 68–70.
- ↑ Barsky, Osvaldo; Barsky, Julián. Gardel, la biografía. Buenos Aires: Taurus, 2004, p. 18. ISBN 9870400132.
- ↑ Prat, Cesc «Carlos Gardel, el net sabadellenc més internacional». Vallesos, 8, Tardor-hivern 2014, pàg. 148-150.
- ↑ Ruffinelli, Jorge. La sonrisa de Gardel: biografía, mito y ficción. Montevideo: Trilce, 2004. ISBN 9974-32-356-8.
- ↑ «Discos originales de Carlos Gardel – Colección Horacio Loriente (1913-1935)». UNESCO.
Previous Page Next Page
