Aquest article tracta sobre la celebració. Si cerqueu la cançó homònima, vegeu «Espècies per catalogar#Carnaval». |
Tipus | tema artístic | ||
---|---|---|---|
Freqüència | anual | ||
Període | hivern | ||
El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies).[1][2][3] És una celebració pertanyent al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern. Però el carnaval s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tant, des d'aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma i l'últim del carnaval. El dijous anterior és l'inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D'aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.[4]
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Actualment, el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes.
Històricament, han destacat diferents carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats, com els de Barcelona, Sitges i Tarragona, d'estil més brasiler, i els de Vilanova i la Geltrú, Torelló i Solsona com a tradicionals. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes, i la festa es va recuperar amb l'adveniment de la democràcia.[5]