Catacumba

Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament. Les més conegudes i les millor estudiades són les catacumbes de la ciutat de Roma. També són conegudes les catacumbes de París, encara que el seu origen és ben diferent (segle xviii).

D'un punt de vista etimològic, l'origen de la paraula catacumba és incert. Algunes fonts creuen que ve del grec κατα (sota), i τυμβoσ (túmul); o també de κατα (sota) i κυμβη (excavació). Altres diuen que ve del llatí cumbo, d'un verb que combinat amb les partícules ad, cum i de, significa jeure, o estar ficat al llit, per aquest motiu catacumba signifiqui lloc on s'està ficat al llit. La seva traducció literal és forat, nom d'un districte perifèric de Roma, en les proximitats del qual hi havia un cementiri subterrani, on en el segle iii, es van traslladar provisionalment els cossos de sant Pere i sant Pau.

Les catacumbes són subterranis excavats en el sòl per a organitzar-hi els enterraments dels morts dels primers cristians en la Roma del segle ii, si bé aquest nom també s'utilitza en estructures similars en altres indrets. Es va començar a dir amb aquest nom a la cripta del cementiri de sant Calixte; se'n va dir ad catacumbes, i en l'edat mitjana, per extensió, van aplicar el nom al conjunt d'enterraments fets en el subsòl del camp romà que formava al voltant de la ciutat una immensa necròpoli. També es van anomenar les catacumbes Roma subterrània. Aquests subterranis van ser lloc de culte, a més d'enterrament i en època de persecucions, lloc de protecció i amagatall, ja que estaven protegits per una llei que en prohibia l'entrada als perseguidors. Era com un dret d'asil, perquè el dret romà tenia per sagrada i inviolable qualsevol sepultura, independentment del credo religiós del mort. Se suposa que les catacumbes com a enterrament van ser construïdes abans de la mort de sant Pere.