Tipus | grup escultòric |
---|---|
Creació | segle II |
Gènere | escultura animalística |
Moviment | escultura hel·lenística |
Material | bronze |
Mida | 238 () × 252 () cm |
Col·lecció | basílica de Sant Marc (Venezia-Murano-Burano) |
Els Cavalls de Sant Marc són un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga. És l'únic original d'aquest tipus que es conserva al món.[1] La seva ubicació original era a Constantinoble (actual Istanbul, a Turquia), ciutat de la qual van ser saquejats l'any 1204 durant la Quarta Croada i posteriorment traslladats a la llotja de la façana principal de la basílica de Sant Marc, a Venècia (actual Itàlia).[2] El 1797, al final de les guerres de la primera coalició contra la França revolucionària, els cavalls van ser portats com a trofeu de guerra a París, per ser retornats a Venècia el 1815 després de la derrota francesa.[3] Avui dia se n'exposen rèpliques a la façana de Sant Marc, mentre que els originals són custodiats al museu de la mateixa basílica.[4]
Els Cavalls de Sant Marc són una obra d'art icònica que simbolitza la victòria i el fet que diverses vegades hagin estat emprats com a botí de guerra reforça aquesta interpretació.[5] La manera que s'exposaren els cavalls a Venècia fou semblant a la que ho feren, amb obres similars, altres ciutats italianes com Pavia, Roma, Florència i Pisa.[6] Si bé els cavalls són un símbol de poder, també són apreciats per les seves qualitats estètiques: al llarg de la seva història han sovintejat els debats sobre el seu origen[7] i la seva valoració com a obra d'art.[8] A més a més, la seva influència en el desenvolupament de la cultura occidental ha estat especialment important, com és palès en les escultures, medalles i pintures creades per nombrosos artistes de renom. Al llarg dels segles han estat reproduïts per una successió d'artistes, inclosos Gentile Bellini, Vittore Carpaccio, Canaletto, Francesco Guardi, Turner, Bonington, Whistler o Walter Sickert. D'altres, com ara Pisanello, Donatello, Verrocchio, Leonardo da Vinci i Antonio Canova els han reinterpretat en les seves obres pictòriques i escultòriques.[9]