Cendrillon

La ventafocs

Cartell original de Cendrillon, d'Émile Bertrand, 1899
Títol original	Cendrillon
Forma musical	òpera
Compositor	Jules Massenet
Llibretista	Henri Cain
Llengua original	francès
Basat en	La ventafocs de Charles Perrault (Charles Perrault )
Creació	1894-1895
Data de publicació	segle XIX
Parts	quatre
Personatges	1st spirit (en) , 2nd spirit (en) , 3rd spirit (en) , 4th spirit (en) , 5th spirit (en) , 6th spirit (en) , A ballerina (en) , Cendrillon (Cinderella) (en) , La Fée (the Fairy) (en) , Le Doyen de la Faculté (en) , Le Premier Ministre (en) , Le Prince Charmant (Prince Charming) (en) , Le Roi (the King) (en) , Le Surintendant des plaisirs (en) , Voice of the royal herald (off-stage) (en) , Pandolfe (en) , Madame de la Haltière (en) , Dorothée (en) , Noémie (en) i Figuration (fr)
Estrena
Estrena	24 de maig de 1899
Escenari	Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	20 de desembre de 2013 (estrena a Espanya) Cendrillon (La Ventafocs - soprano) Madame de la Haltière, madrastra de Cendrillon (mezzosoprano o contralt) Prince Charmant (Príncep encantat - soprano) La Fada (soprano lleugera) Noémie, germanastra de Cendrillon (soprano) Dorothée, germanastra de Cendrillon (mezzosoprano) Pandolphe, pare de Cendrillon (baix) El rei (baríton) La veu de l'herald (tenor) El degà de la Facultat (tenor) El mestre de cerimònies (baríton) El primer ministre (baix o baríton) Sis esperits (4 sopranos i 2 contralts) Servents, cortesans, doctors, ministres, dames i cavallers (cor) Follets, sastres, perruquers, modistes, nuvis i núvies, les joves de la noblesa, princesses, gotes de rosada (ballet)

Cendrillon és una òpera en quatre actes, amb música de Jules Massenet sobre un llibret francès d'Henri Cain. Va ser composta entre 1894 i 1895, però no va ser estrenada fins al 24 de maig de 1899 a l'Opéra-Comique de París, en el cim de l'èxit de Massenet. Va obtenir un èxit immediat, amb cinquanta representacions en la seua primera temporada. És una de les més encisadores òperes de Massenet, i després de Manon i Werther, és una de les més interpretades entre les seues vint-i-cinc òperes, tot i que no s'ha consolidat com a part del repertori operístic estàndard. El llibret està basat en la versió del conte de fades La ventafocs de Charles Perrault.

L'infantívol personatge del Príncep Encantat és un paper transvestit, cantat per una soprano Falcon; o "Soprano de sentiment"— segons indica el llibret, una veu de soprano fosca i dramàtica, característica de l'òpera francesa. Aquest registre vocal contrasta amb l'escriptura de coloratura de la fada. El toc del Segle XVIII que reclama un personatge transvestit és evocat amb uns enginyosos pastitxes de música galant, com el trio per a llaüt, viola d'amore i flauta que no reïx a despertar l'interès del melancòlic i silenciós Príncep Encantat al principi de l'Acte II. Hi ha un brillant i mundà ballet, una sèrie d'entrées al ball de princeses que no satisfan el príncep, que contrasta amb l'espectral ballet sota la "llum blavosa" a l'Acte IV, on Cain insereix un episodi únic d'aquesta Ventafocs, en el qual Lucette (com és anomenada Cendrillon) i el seu príncep són aïllats i sotmesos a les arts de la Fée (la Fada). L'enginyós tractament de la línia de cant, adaptada a l'idioma francès, manté una atmosfera lleugera al llarg de tota l'obra. Les refilades i arpegis de coloratura de la Fada són especialment màgics.