Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Cesaraugusta
(la) Colonia Caesar Augusta  | ||||
| ||||
| Tipus | colònia romana vila closa colònia augusta | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | August | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hispània Tarraconense (Antiga Roma) | |||
| ||||
| Banyat per | Ebre i Huerva | |||
| Història | ||||
| Creació | 23 desembre 14 aC | |||
| Data de dissolució o abolició | 472 | |||
| Cronologia | ||||
| 14 aC | fundació de Caesaraugusta | |||
| 2 gener 40 dC | aparició de la Verge Maria a Sant Jaume el Major | |||
| 380 | Concili I de Saragossa | |||
| 472 | Capture of Caesaraugusta by the Visigothic army (en)  | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Marc Vipsani Agripa | |||
.jpg)
1.- Decumanus (actuals carrers Mayor, Espoz y Mina, i Manifestación)
2.- Cardo (actual carrer Don Jaime I)
3.- Fòrum
4.- Port fluvial
5.- Termes públiques
6.- Teatre
7.- Muralla[1]
Caesaraugusta o Caesar Augusta era el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma l'any 14 aC,[1] possiblement el 23 de desembre,[2] sobre la ciutat ibèrica intensament romanitzada de Salduie.[3] Va ser fundada en el marc de la reorganització de les províncies d'Hispània per Cèsar August després de la seva victòria en les guerres càntabres.[4]
La nova ciutat va rebre el nom de «Colonia Caesar Augusta». Va gaudir del privilegi d'ostentar el nom complet del seu fundador, qui va encomanar la seva deductio, com moltes altres tasques de l'Imperi, al seu general i persona propera íntim Marc Vipsani Agripa.
En la fundació de la ciutat van participar soldats veterans de les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina, llicenciats després de la dura campanya contra els àsturs i càntabres, amb la doble intenció de garantir la defensa del territori i alhora fixar-hi la presència de Roma. Saragossa tenia l'estatus de colònia immune, que li atorgava determinats privilegis com el dret a encunyar moneda o l'exempció del pagament d'impostos. Els nous ciutadans van ser adscrits a la tribu Aniense.
En el procés de reorganització dels territoris hispans, es van crear tres províncies (Tarraconense, Bètica i Lusitània), dividides en convents jurídics (districtes menors amb funcions judicials i administratives); d'aquests, el regit per Caesaraugusta, el Convent Jurídic Caesaraugustà, era un dels més extensos dels set en els quals es dividia la província Tarraconense. Caesaraugusta va assumir des d'un primer moment el paper de capçalera regional, i així va substituir la colònia Victrix Ivlia Celsa (en l'actual Velilla de Ebro).
El període de més esplendor de la ciutat (segles I i II) va portar moltes de les grans obres públiques, de les quals encara avui podem veure algunes: el fòrum, el port fluvial (que va convertir Caesaraugusta en el principal redistribuïdor de mercaderies a la vall de l'Ebre), les termes públiques, el teatre o el primer pont de la ciutat, situat en l'emplaçament de l'actual Puente de Piedra i que probablement era una obra de carreus o mixta de pedra i fusta.
L'aigua també va representar un important paper a la Saragossa romana, tant per la situació a la vora del riu Ebre i al costat de la desembocadura dels rius Huerva i Gállego, com pels seus complexos sistemes d'abastament i regadiu. Al costat de les termes, s'han documentat multitud d'aljubs, fonts, clavegueres de desguàs i diversos trams de canonades de plom i sanejament.
- ↑ Fatás, Guillermo (dir.). Guía Histórico-Artística de Zaragoza (en castellà). 4ª ed. revisada i ampliada. Zaragoza: Institución «Fernando el Católico»-Ajuntament de Zaragoza, 2008, p. 669-708. ISBN 978-84-7820-948-4.
- ↑ Mostalac Carrillo, Antonio; Biel Ibáñez, María Pilar. «Arqueología y Patrimonio histórico-artístico (1992-2008)». A: Fatás, Guillermo (dir.). Guía Histórico-Artística de Zaragoza (en castellà). 4ª ed. revisada i ampliada. Zaragoza: Institución «Fernando el Católico»-Ajuntament de Zaragoza, 2008, p. 670. ISBN 978-84-7820-948-4.
- ↑ Mostalac Carrillo, Antonio; Biel Ibáñez, María Pilar. «Salduie/Salduvia (segle II a. C. a 15-14 a. C.». A: Fatás, Guillermo (dir.). Guía Histórico-Artística de Zaragoza (en castellà). 4ª ed. revisada i ampliada. Zaragoza: Institución «Fernando el Católico»-Ajuntament de Zaragoza, 2008, p. 655-667. ISBN 978-84-7820-948-4.
- ↑ Smith, Philip. «Caesaraugusta». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
Previous Page Next Page
