Christian Wolff

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Christian Wolff

Nom original	(de) Christian von Wolff
Biografia
Naixement	24 gener 1679 (Julià) Breslau (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	9 abril 1754 (75 anys) Halle (Sacre Imperi Romanogermànic)
Catedràtic
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Jena (1699–) Universitat de Leipzig
Director de tesi	Gottfried Wilhelm Leibniz, Ehrenfried Walther von Tschirnhaus i Christoph Pfautz
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, filosofia, ciència del dret, metafísica, lògica filosòfica i sistema educatiu
Lloc de treball	Leipzig Halle Marburg
Ocupació	jurista, filòsof, matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Marburg (1723–1740) Universitat de Halle (1706–) Universitat de Leipzig
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències (1711–) Royal Society (1710–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Moviment	Racionalisme
Professors	Caspar Neumann i Ewald Friedrich von Hertzberg
Alumnes	Ewald Friedrich von Hertzberg, Mikhaïl Lomonóssov, Joachim Georg Darjes, Samuel Klingenstierna i Jakob Carpov (en)
Influències	Gottfried Wilhelm Leibniz i Ehrenfried Walther von Tschirnhaus
Obra
Estudiant doctoral	Mikhaïl Lomonóssov, Georg Bernhard Bilfinger, Samuel Klingenstierna, Martin Knutzen i Johann Samuel König
Altres
Títol	Baró
Premis
Membre de la Royal Society

Christian Wolff [ˌkʀ̥ɪsti̯ɑn ˈvɔlf] (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant. No obstant això, el seu racionalisme està més prop de Descartes que de Leibniz.

El treball fonamental de Wolff va ser la divulgació i interpretació de la filosofia de Leibniz, encara que s'aparti de la idea de la mònada i substitueixi l'harmonia preestablerta per la teoria de Spinoza de la correspondència entre ordre del pensament i de la realitat. Les controvèrsies entre catòlics i protestants, d'una banda, i per una altra, sobretot, Leibniz i Descartes, li van inspirar el seu mètode filosòfic; és a dir, volia que fos el mateix que el de les matemàtiques.

La seva moral és igualment racionalista. Estableix la correlació entre dret i deure. Considera que l'ésser humà té deures cap a si mateix, cap a la societat i cap a Déu. Un dels seus principals deures és perfeccionar-se i aconseguir la felicitat, així com promoure la perfecció i la felicitat dels seus semblants. Però, en tot això, el seu racionalisme no li permet comprendre bé les relacions i diferències entre enteniment i voluntat, entre llibertat i responsabilitat, entre essència i acte de ser.^{[cal citació]} La seva idea de l'estat paternalista va influir en el despotisme il·lustrat.