Cisma

Un cisma (del grec σχισμα) és la divisió o discòrdia entre els individus d'una mateixa comunitat o, particularment, d'una mateixa religió.^[3] Per antonomàsia, es parla del Gran Cisma d'Orient per a referir-se a la ruptura cristiana de l'any 1054 i del Gran Cisma d'Occident per a referir-se a la del període comprès entre 1378 i 1417. També es pot usar per referir-se a una escissió dins d'una organització o moviment no religiós o, de manera més àmplia, d'una separació entre dues o més persones, siguin germans, amics o amants, per exemple.

Un cismàtic és una persona que crea o incita el cisma en una organització o que és membre d'un grup escindit. Cismàtic com a adjectiu significa que pertany a un cisma o cismes, o a aquelles idees, polítiques, etc. que es creu que condueixen o promouen el cisma.

En religió, l'acusació de provocar un cisma es distingeix de la d'heretgia, ja que la falta relacionada amb el cisma no es refereix a diferències de creences o doctrina sinó a la promoció de la divisió, especialment entre grups amb diferents jurisdiccions i autoritats pastorals. No obstant això, els cismes impliquen sovint acusacions mútues d'heretgia, i també la de la Gran Apostasia. En l'ensenyament catòlic romà, cada heretgia és un cisma, mentre que hi pot haver alguns cismes lliures de la culpa afegida de l'heretgia. El protestantisme liberal, però, sovint ha preferit l'heretgia al cisma. L'erudit presbiterià James I. McCord ho va formular d'aquesta manera: "Si heu de triar entre heretgia i cisma, trieu sempre l'heretgia. Com a cismàtic, has esquinçat i dividit el cos de Crist. Trieu l'heretgia cada vegada."^[4] ("Trieu heretgia" és un joc de paraules; "heretgia" és una llatinització d'una paraula grega antiga per "elecció".)

La paraula cisma prové de la paraula grega σχίσμα que significa "fisura, divisió".