Coiot

Coiot

Canis latrans
Enregistrament
Dades
Període de gestació	62 dies
Principal font d'alimentació	cérvol mul, cérvol de Virgínia, conill de bosc, llebre californiana, llebre antílop, correcamins del nord, Gosset de les praderies, marmota d'Olympic, oca del Canadà, Esquirol llistat nan, esquirol, talp, gall dindi salvatge, os rentador, opòssum de Virgínia, mufló de les muntanyes Rocoses, porc espí nord-americà, musaranya, arvicolins, fruita, residu alimentari, carronya, insectes, salmó, peix, antílop americà, Rata, perdiu xerra, mofeta, tortuga gòfer, ànec collverd, ovella, gall, cabra, Granota, Geòmid, bolet, fruita dessecada, ou, gat, cròtal i Castor
Longevitat màxima	21,8 anys
Pes	262,5 g
Nombre de cries	6
Període
Plistocè - recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	3745
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Canidae
Tribu	Canini
Gènere	Canis
Espècie	Canis latrans Say, 1822
Nomenclatura
Sinònims	Llista C. andersoni C. caneloensis C. clepticus C. estor C. frustror C. goldmani C. hondurensis C. impavidus C. irvingtonensis C. jamesi C. lestes C. mearnsi C. microdon C. nebrascensis C. ochropus C. orcutti C. pallidus C. peninsulae C. riviveronis C. vigilis Lyciscus cagottis
Significat	Gos lladrador
Distribució

El coiot (Canis latrans) és una espècie de mamífer de la família dels cànids originari de Nord-amèrica. És més petit que el seu parent proper, el llop, i ocupa un nínxol ecològic comparable al del xacal comú a Euràsia.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com a espècie en «risc mínim» per la seva extensa distribució i gran abundància a Nord-amèrica. Les poblacions de coiots també són força nombroses a Centreamèrica. Es tracta d'una espècie flexible i capaç d'adaptar-se a medis modificats per l'acció humana. La seva distribució creix actualment cap a les zones urbanes de l'est dels Estats Units i el Canadà. El 2013 es produí la primera observació d'un coiot a l'est de Panamà, és a dir, a l'altra banda del canal de Panamà.

Se'n reconeixen 19 subespècies. Els mascles pesen 8-20 kg, mentre que les femelles tenen un pes de 7-18 kg. El pelatge és de color gris clar i vermell o falb barrejat amb blanc i negre, tot i que varia una mica d'una regió a l'altra. Els coiots tenen una organització social molt flexible i poden viure o bé en grups familiars o bé en bandades poc estables formades per individus que no estan emparentats. Són majoritàriament carnívors i s'alimenten principalment de cérvols, conills, llebres, rosegadors, ocells, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats, juntament amb el consum ocasional de fruita i verdura. El seu so més característic és l'udol dels individus solitaris. Els éssers humans són la principal amenaça per a la seva supervivència, seguits pels pumes i els llops. Això no impedeix que de vegades els coiots es reprodueixin amb llops grisos, algonquins o vermells, amb els quals engendren coiots híbrids.

El seu nom ve de la paraula nàhuatl cóyotl (IPA /ˈkɔ.jɔtɬ/).