Comensalisme

El comensalisme en biologia és una simbiosi^[1] o una associació entre dues espècies en la qual el donant proporciona un avantatge al comensal, sense caràcter obligatori.^[2] Per al donant no és avantatjosa ni perjudicial, sinó indiferent. L'avantatge pot ser nutritiu, protectiu o d'allotjament o una combinació d'aquests.^[3] Hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Se'n distingeixen tres modalitats: comensalisme simple (o tròfic), comensalisme ecològic i comensalisme mixt (o trofoecològic).^[4]

En el comensalisme tròfic un segon animal aprofita les restes d'un primer, com en el cas dels necròfags (voltors, peixos pilot… per exemple) que es mengen les restes que el primer deixa. En el comensalisme ecològic el comensal obté protecció, transport o allotjament. En aquest darrer cas es parla també d'inquilinisme. Un exemple de comensalisme mixt o trofoecològic es produeix entre l'anèl·lid Nereilepas fucata i el bernat ermità Pagurus bernardus.

La paraula prové del neollatí commensalis, «qui comparteix la taula, comensal».^[5][6] Es distingeix d'altres tipus d'associació: mutualisme (on els dos organismes en surten beneficiats), competició (quan els dos organismes en surten perjudicats), i parasitisme (un organisme se'n beneficia i l'altre en resulta damnificat).

No sempre és clar si es poden qualificar de comensalisme o de mutualisme les relacions entre la flora intestinal i l'espècie humana. Per a alguns biòlegs, ideològicament no és probable que qualsevol relació entre organismes sigui completament neutra per a cadascuna de les parts, i les relacions que s'identifiquen com a comensals són possiblement del tipus del mutualisme o el parasitisme, però d'una manera subtil que no s'ha identificat. Per exemple les plantes, epífites són «pirates nutricionals» que intercepten substàncies nutrients que en un altre cas anirien a parar a la planta hoste.^[7] Si en una planta hi ha un gran nombre d'epífites es poden trencar les branques o fer ombra excessiva i disminuir la fotosíntesi de l'hoste. Una cosa similar passa amb els àcars forètics sobre altres insectes sense aparentment fer-los cap mal. En animals domesticats l'assumpte és més vague com pot ser, per exemple, les relacions dels humans amb les vaques i els seus productes. Es considera comensalisme que l'animal mori de mort natural, si no es pot considerar parasitisme.