Comtat d'Aalst

El comtat d'Aalst fou una jurisdicció feudal al territori de la moderna Bèlgica, al territori del comtat de Flandes del que era vassall però dins el Sacre Imperi Romanogermànic. Estava situat a l'oest del ducat de Brabant fins al riu Dender.^[1]

El comitatus d'Aalst fou cedit el 1056 per l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic al comte Balduí V de Flandes. El comte flamenc va concedir l'administració del territori a una família de senyors que eren abats laics de l'Abadia de Sant Pere de Gant que van agafar el títol de senyors d'Aalst.^[2] Així doncs el territori era un comtat però governat per uns senyors que no tenien el títol de comte sinó simplement el de senyors.^[3] Vers el 1076 Robert I el Frisó va cedir als senyors d'Aalst el país de Waas.^[4]

La crisi provocada per l'assassinat de Carles el Bo el 1127 i la lluita entre Guillem de Normandia i Teodoric d'Alsàcia, Joan d'Aalst el Calb va estar entre els nobles que van sostenir al segon.^[5] El comte pretendent Guillem va morir durant el setge d'Aalst (1128).^[6] Com a reconeixement per l'ajuda aportada en la seva lluita contra el normand, Teodoric va permetre a Joan assolir la successió de Balduí III d'Aalst, son germà (mort el 1127), en detriment dels drets que podia reclamar Beatriu, la filla de Balduí.^[7]

El 1165 va morir Teodoric d'Aalst, fill de Joan el Calb it de Laureta de Flandes (filla de Teodoric d'Alsàcia i de la seva primera dona, Suanehilda). No va deixar descendents i les seves terres van retornar a Flandes.^[7] Els descendents de Beatriu, que s'havia casat amb Enric, castellà de Bourbourg, no van fer cap reclamació seriosa sobre l'herència que els havia estat arrabassada.^[8]